Ma uelo fou llaurador,
no faltaren mai les bledes,
i ara que ja sóc fadrí i que vull ser llaurador
hi ha asfalt damunt d'eixes terres.
Passa el temps, roda la cadena,
ara asfalt on hi havia terra,
operaris, actors secundaris
d'esta obra mediocre van complint condemna,
A les 6 toca sirena,
un munt de gent que s'aliena,
és el progrés, ens paguen bé
a tots ens donen faena,
I jo tenia el meu camp,
ja no treballe la terra,
ens venen prosperitat,
prometen serà duradora
.
El que va ser el meu camp
baix d'esta fàbrica plora.
El que va ser el meu camp
baix d'esta fàbrica plora.
Recorde el camp de mon pare,
d'anar de xiquet a dur-li l'esmorzar,
recorde anar amb la gossa,
quantes taronges allí em vaig menjar.
Ara ja fa, ara sóc gran,
paga el pis el sou dels americans,
no està tan mal, el meu fill nat,
em sent segur, futur assegurat.
Tinc un curro fijo, despilfarro, festa,
no valore massa el piso a tocateja,
m'he cregut eixa mentida que mos conten dia a dia
de la prosperitat,
gaste per damunt de les meues possibilitats,
però veig comoditat, no sé per què he de canviar.
No es pot sentir el seu plany
però arribarà l'hora.
El seu fill ja és gran
porta la cadena
tot eixe progrés es va convertir en condemna (i ara):
ETT, empresa de serveis,
ERE, ERTE, Poltergeist,
l'atur creix, merda lleis,
bossa d'hores, estem Oks.
I ningú posa remei,
no és que em caiguen els anells,
la cosa passa de canyella a beix
DESOBEEIX.
El nou món, digitalització,
molt poc sou, robotització,
lliure mercat, explotació,
et volen pobre, pendent de l'acció.
En mans de pocs tota la riquesa,
fractura social, generen pobresa,
a ells els interessa, fabriquen esclaus,
mà d'obra barata esperant a què cau.
El discurs populista calant en babaus,
en lloc d'assenyalar el mal assenyalen germans.
El discurs populista calant en babaus,
és hora d'encendre la flama, a la lluita germans.
Vénen mals vents per ahí,
bufen en contra del poble,
és moment d'estar units,
per a enderrocar al lladre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada