Flor de tardor

Avui que marxa el sol, cansat de tant estiu.
Avui que torna a casa aquella olor de brasa i foc.
Avui que el dia plora, a poc a poc, és fa més curt.
I amb els colors els arbres de la mort en fan virtut.
Avui que ja has nascut m’he convençut...
M’encantaria passar la nit i el dia amb tú.

Canta i plora, riu molt, vola,
i compta amb mi si mai et sents sola.
Lluita i explora, enamora't.
Pintarem el món si es desflora i estima’l molt.
Que la tardor, t’estima com t’estimo jo.

Avui que la gebrada s’ha enamorat del bosc,
volant com una fada sobre el gran regne dels fongs.
Avui que l’alba és fresca, la boira abraça els turons
i amb aquest ulls de gresca et menjaria a petons.
Avui no ho dubtaria ni uns segons.
Espantaré els teus malsons, els teus malsons.

Canta i plora, riu molt, vola,
i compta amb mi si mai et sents sola.
Lluita i explora, enamora't.
Pintarem el món si es desflora i estima’l molt.
Que la tardor, t’estima com t’estimo jo.

Avui hi ha un cant d’ocells que emigra cap al sud
i els capgrossos amb potes busquen un terreny eixut.
Avui que les marmotes han vist hivernar l’ós bru,
tan sols una rialla i ja m’he enamorat de tú.
Avui que ja has nascut,
m’he convençut que el vincle és infinit,
que la mare és terra i que tot comença aquí,
al ventre i al seu pit, en un vincle infinit.
Que la terra és mare i que tot comença aquí.
Tot comença aquí.

Canta i plora, riu molt, vola,
i compta amb mi si mai et sents sola.
Lluita i explora, enamora't.
Pintarem el món si es desflora i estima’l molt.
Que la tardor, t’estima com t’estimo jo.