Culminació

Em preocupa el meu cul,
senyores i senyors,
i us en demane excuses,
però m'és molt penós.

Em preocupa el meu cul.
D'un temps ençà és negat.
Se m'ha tornat gandul,
se'n diu alliberat.

Demana un vàter nou,
ha dit adéu als pets,
se’m riu dels calçotets.
Es plau en reunions
en les que parlen culs
tibats i plens d'orgull.

Em preocupa el meu cul!

Certs papers no els admet
i més si són de lletres,
I somnia en secret
honors i grans festetes.

Em preocupa el meu cul.
Em vol treure la feina,
la meua vida escull,
em trau de la mà l'eina.

Em fa seure d’esquena
i encara us diré més:
dormir a l’inrevés
Arreu em fa l’esmena
fent-me fa ajupir el cap:
que jo soc un cagat.

Em preocupa el meu cul!

Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!

Em tuteja i se'm riu
quan em parla del cap,
I al meu cervell li diu:
De defecar, en saps!

I és que el meu cul,
a còpia de matar la cultura,
s'ha cregut ser la pròpia,
–i sense cap mesura– diu que ell és el cultura.

Em preocupa el meu cul!

Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!

En els moments precisos,
concrets, que no puc dir,
em fa cantar concisos
passatges, sense respir.

De cançons i poemes
que més val no esmentar,
mentre va filant trenes
que després van a mar.

I com que la tragèdia
demostra que cultura
amb prou feines és cul;
I com que la cultura,
amb prou feines és cul,
em preocupa el meu cul.

Em preocupa el meu cul!

Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!

Em preocupa el meu cul,
senyores i senyors,
i us en demane excuses,
però m'és molt penós.