Tanca els ullls

Vine amb mi, veuràs que sí, que avui ja
no tindràs por. Surt del llit on tot es
veu petit, petit i en foscor.
Sent les olors del que no coneixes però
que et farà bé. Tanca els ulls que ara
no serveixen de res.
Dins endins d'aquell jardí on no fa molt
vas jurar al món que un matí entendríem
per fi que ets un ser diví.
Però fa molt temps que no, les promeses
del déu redemptor no et mostren res més
que a tu mateix.
Vine amb mi, veuràs que sí, que avui ja
no tindràs por. Tu ets petit, bonic, bonic
no et cal, no, salvar el món.

Jo avui

Jo avui, mar, cel i núvols

Jo avui, recerca d'alga de pell de sal

Jo avui, arena entre els dits,
aigua que vessa, llum.

Jo avui, sang esquerdada, terra d'ahir
m'espols les mans.

Jo avui tinc un mapa del tresor de la nit.

Jo avui, un dolor empedrat, un deliri de
lliri, l'evocació d'un record inventat.

Jo avui, una mà que a l'esquena enceta
una línia.

Una imatge, un segon, una nota enlairada,
i jo avui, paraules que troben paper.

Rostres estranys

Camins que desfan els horitzons,
dies i anys rere panys que omplen els racons
d'ombres cants i olors que venen quan no
estàs esperant.

No volent voler em sento estrany,
el cor pres d'un dolor que m'agrada tant.
Cantar a cor obert a gent que saps,
no has estimat mai.

Vull fer camí des d'aquí agafant-te la mà.
No vull morir sent esclau del passat.
Si véns amb mi junts podrem deixar els
plors a un costat. Vull veure't córrer,
riure com abans.

I tot són records, rostres estranys,
moments que un dia aprendràs no tornaran
mai. I has idealitzat les vides de qui
estava al teu costat.

Vull fer camí des d'aquí agafant-te la mà.
No vull morir sent esclau del passat.
Si véns amb mi junts podrem deixar els
plors a un costat. Vull veure't córrer,
riure com abans.

Cap paraula

Creus que pots explicar-me el mar?
Cel, sol, sorra, aigua, sal.
O si pots descriure l'olor de la nit
i la foscor.

Què quadrades i lletges són les paraules
d'aquest món que utilitzem per desxifrar,
per entendre i estimar.

Jo vull cantar sense dir res.
No vull, oh, aquest cop segur que no,
cap paraula no em trairà, aquest cop
no parlaré.

No crec que trobi un bon nom, per poder-te
explicar que si tu caus a mi em fa mal.
No et sembla un pèl estrany?

Jo vull cantar sense dir res.
No vull, oh, aquest cop segur que no,
cap paraula no em trairà, aquest cop
no parlaré.

Agafa'm la mà

Ei, ja és aquí,
rere la persiana ja hi ha llum.
Obre els ulls,
espolsa't la mandra del damunt

Tant me fa, si ara somies, aixeca't ja!

Sí, ja ho sé,
ahir a la nit no et vas portar molt bé.
Sent l'olor,
a sobre de la taula hi ha cafè.

I tant me fa, si ara m'odies, aixeca't ja!

Surt del llit, llangardaix!
No vull fer res més que estar al teu costat.
I només caminar carrer avall. No ho veig complicat,
tu agafa'm la mà.

Ei, ja ets aquí, ja torno a tenir-te damunt.
Com pot ser que m'agradi tant el teu perfum?

I creu-me tant me fa, si ara m'odies, aixeca't ja!

Surt del llit, llangardaix!
No vull fer res més que estar al teu costat.
I només caminar carrer avall. No ho veig complicat,
tu agafa'm la mà.

Un bon lloc

D'on puc treure avui les paraules per
fer una imatge on poder-me amagar fins demà?

I si aquí dins d'aquest món estrany que he
condemnat, un i un altre cop, una nit trobés
un bon lloc on poder dir que la veritat és
un mirall trencat.

Com pot ser que avui, fins i tot jo mateix,
m'he cansat de mi i de la meva ànsia de sentit?

I si aquí dins d'aquest món estrany que he
condemnat, un i un altre cop,una nit trobés
un bon lloc on poder dir que la veritat és
un mirall trencat.

Nana per a nenes modernes

Fiques fitxes en una màquina espatllada.
Mires tendrament els meus dits quan et toquen.

Estàs ben lluny de tota llum.
La lluna t'obrirà camins per poder tornar.

Suècia

Encara no saps com t'ho ha dit
Abraça l'aire de l'hivern
Que aquí no et pots quedar
Crec que ara hauràs de marxar.

Ara vagues pel carrer
Sol, traït i abandonat
Com t'ho ha pogut fer?
Si llarga vida et va jurar...

T'espanta la fragilitat
Què ràpid tot es pot trencar...
Confiança i fe
Que t'han costat tant de trobar

T'enfades i no pots pensar
La falsa seguretat
Que ella et va donar
I ara et diu que has de marxar

No passa res

No passa res, però jo marxaré.
I m'he cansat de jugar a un joc que mai he entès
Què s'hi val?

Si em retiro abans, salvaré la dignitat
No us preocupeu, tant se val!
Estaré bé, ja veuràs que al final
tots acabarem igual.

No passa res, no passa res.
I m'he cansat de jugar a un joc que mai he entès
No us preocupeu, tant se val!
Estaré bé, ja veuràs que al final
tots acabarem igual.

La llum s'apaga

La llum s'acaba, tot es fa fosc,
Sents que al teu voltant només hi ha soroll.
Et reafirma la teva ansietat
Per fi tens algo cert on poder-te agafar.

No veus que provocaràs que cremi tot el teu voltant?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.

I s'amunteguen descendents
Escrits sobre el final dels nostres temps
Com tothom busques en els detalls
Proves i senyals d'un destí fatal.

No veus que provocaràs que cremi tot el teu voltant?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.
No veus que provocaràs...?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.

Potser ja és l'hora

Vam despertar un dia tots sols
No era estrany, no era nou.
Portàvem temps arraconats,
Amb un discurs vell i gastat.

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

Cansats de buscar pels carrers,
A la cara de la gent,
Proves de culpabilitat
quan ja t'he perdonat fa temps...

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

I no és pas fàcil fer-les callar
les veus que cridant criden demà
I potser és l'hora de perdonar
Aquesta història plena d'enganys.

I potser és l'hora de perdonar
I potser és l'hora...

Caminem junts

Caminem junts tot el matí,
Si jo pogués trobar en tu tot el tu trobes en mi...
Ens miraríem diferent.

No sentiríem que estem fent algo dolent.

Aïllada en el teu mon immens
Els meus crits t'arriben com un eco trist que no et convenç
I jo ja em sento indiferent
Cansat de tu, cansat de perdre el temps.

I em mires com si et degollés!
I no entens que ara no sóc jo, sinó que és tot a l'inrevés
Que no admets que un foraster
Entri en tu i no hi trobi res.

Però si un bon dia jo admetés...
Què passaria si una nit jo mig plorós reconegués
Que n'he sigut plenament conscient?
De com ens hem cremat vius mútuament...

T'he intentat doblegar,
Domesticar-te, entendre't, però és inútil ara he entès
Nomès cal callar, gaudir de tu i de res més.

I a estones deixar de ser jo,
Perdre'm en l'abisme que és l'altra que ets tu.

Tu (o com cantar-te i no fer el ridícul)

No és fàcil cantar-te   i no ridiculitzar
les coses que em passen des de que tu
i jo ens hem trobat.

Com puc escapar-me de tots els tòpics antics.
Jo vull estimar-te amb paraules sense sentit.

Però potser a tu no et cal ningú
que ara et canti ni et prometi res,
ningú no t'ha de salvar de res.
 
I ara amb la vergonya, que no tinc quan
som al llit, miro d'explicar-te com de
gran em fas sentir.

Però potser a tu no et cal ningú
que ara et canti ni et prometi res,
ningú no t'ha de salvar de res.

Dret a caure

Vull poder admetre que no sempre puc,
No depèn de quants cops ho he provat.

Tu has d'entendre que no tens control,
que és una il·lusió que et manté lluny
el món.

No ets una màquina, ets vulnerable, con jo.
Tens tot el dret a caure a equivocar-te
mols cops.

Un i mil cops diré que no passa res,
Quan ens sentim tan sols és només part
del joc.

No ets una màquina, ets vulnerable, con jo.
Tens tot el dret a caure a equivocar-te
mols cops.

Tot va bé

Deixa't de dolors, vols venir aqui
amb mi a jugar? No veus que estem bé?
No hi ha res pel que plorar.

Jo també avui m'he sentit molt sol,
i tot ho he vist fosc, mort i desastrós.

Si tu rius jo riuré i tots dos podrem deixar
neures i malsons tancats en un vell calaix.

No insisteixis en fer-ho tu tot sol,
ja veuràs com tot passa molt millor.

I si encara et sents tant sol, no pateixis,
tot va bé. I si la nit et pesa molt...

Obre't i et llegiré, dintre teu tens
un tambor, tens por de tenir por, noia,
això m'ho conec bé. Mira bé al teu voltant
i diguem res que et faci mal.
Tot és un parany on tots ens hem ficat.

No insisteixis en fer-ho tu tot sol,
ja veuràs com tot passa molt millor.

I si encara et sents tant sol, no pateixis,
tot va bé. I si la nit et pesa molt,
deixa que jo l'agafaré.

Les cinc trenta-cinc

Son les cinc trenta-cinc
ja m'has trucat almenys quatre cops
perduda al mig d'un bar
t'has adonat que ell no et fa costat

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard

Avui portes el nom d'un altre noi
escrit al teu coll
tornes a dibuixar
als tovallons
cors amb el seu nom

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard

I t'has pintat
el riure de vermell
i t'has deixat
de recollir el cabell
lluiràs un cop més com abans

Tornaràs a venir plorant
dient que et fa molt mal
que ja n'has tingut prou d'amor
que et vols tornar a equivocar
Tornaràs a venir cridant
dient que hem de tornar
creure junts amb l'amor
però ja ara es massa tard
ara es massa tard

El meu radar

Portem massa temps a casa tancats,
L'hivern era fred i s'ha fet molt llarg.
Estén els malsons, deixa'ls assecar
Que m'han dit que aquest Sol tot ho pot curar,
Tant se val que t'hagin fet molt de mal.

No em sembla una idea gaire brillant
Quedar-se dins d'aquest pou empotrat.
Aixeca't que sense tu estic perdut.
Tu ets el meu radar que detecta
quan hi ha persones dolentes al voltant.

Deixa que el món sigui un lloc més clar,
Deixa que tothom et vegi brillant.
Fes que el meu món sigui molt més clar,
Deixa que et pugui tornar a mirar.

Deixa que el món sigui un lloc més clar,
Deixa que tothom et vegi brillant.
Fes que el meu món sigui molt més clar,
Deixa que et pugui tornar a mirar.

Silenciós i pacient

Sense que poguessis veure'm
I minuciosament,
He planejat a les fosques
El meu gran pla d'escapament.

Temps i temps aguantant guerra,
Fingint tenir il·lusió.
Enganyant-te a consciencia,
Donant-te sempre la raó.

Silenciós i pacient
He esperat el moment
Sentat al teu costat, tranquil·lament.
I a l'hora d'atacar no em tremola la mà,
Armant-me de valor sense dubtar.

Potser jo tinc la sang freda
I no sóc pas valent,
Però poc a poc i cada dia
Tu m'has matat d'avorriment.

I m'és igual si ara t'emprenyes,
O creus que això es traïció,
Se m'ha acabat la paciència,
Ara vull ser un gran cabró!

Silenciós i pacient
He esperat el moment
Sentat al teu costat, tranquil·lament.
I a l'hora d'atacar no em tremola la mà,
Armant-me de valor sense dubtar.

Silenciós i pacient
He esperat el moment
Sentat al teu costat, tranquil·lament.
I a l'hora d'atacar no em tremola la mà,
Armant-me de valor sense dubtar.

Bellesa assasina

Si abans un desconegut, era estranyament familiar
Per què ara tu em resultes tan estranya i tant vulgar?

No cal que em diguis res, encara tinc la facultat
D'interpretar el teu silenci fred
Que diu que la màgia que ens envolta ha marxat.

I ara camines tota sola pel carrer,
De ben segur canviaràs la vida a algú,
Bellesa assassina que mai oblidaré...

Per què no calles i admetem
Res ha sortit com vam pensar.
Jo no esperava estimar-te tant
I tu no imaginaves que ara et faria el mal que et fa.

I ara camines tota sola pel carrer,
De ben segur canviaràs la vida a algú,
Bellesa assassina que mai oblidaré...

Si ara m'odies...
Si ara m'odies no t'ho retrauré.

Cada moviment

Quant surts del llit d'hora al matí a treballar
I, lentament, m'ensenyes els teus ullals...
Has decidit, mai més ningú et farà mal,
Però el teu instint dorm al meu costat.

Cada moviment,
em mires i entens que mai no saps el que vols
Però en aquest moment res t'importa menys,
sola enmig de tothom.

Cada moviment,
em mires i entens que mai no saps el que vols
Però en aquest moment res t'importa menys,
Nua enmig dels meus llençols.

I la gent que et creues diàriament
Tots diuen “Què estàs fent?”
I ja deu ser que aquest món va al revés!
Tot i fer-ho malament estem bé,
Tot va bé.