Bellesa assasina

Si abans un desconegut, era estranyament familiar
Per què ara tu em resultes tan estranya i tant vulgar?

No cal que em diguis res, encara tinc la facultat
D'interpretar el teu silenci fred
Que diu que la màgia que ens envolta ha marxat.

I ara camines tota sola pel carrer,
De ben segur canviaràs la vida a algú,
Bellesa assassina que mai oblidaré...

Per què no calles i admetem
Res ha sortit com vam pensar.
Jo no esperava estimar-te tant
I tu no imaginaves que ara et faria el mal que et fa.

I ara camines tota sola pel carrer,
De ben segur canviaràs la vida a algú,
Bellesa assassina que mai oblidaré...

Si ara m'odies...
Si ara m'odies no t'ho retrauré.