06 de juliol 2013
Tic tac
Amb una mirada ens entenem,
passen les hores
i el sol s'apaga fins demà...
Tic-tac!,
a contra-rellotge vaig,
m'augmenta la pressió arterial,
senyal que estic com un flam,
l'adrenalina esclata com un volcà.
Que vénen!, que arriben!,
que ja estau a punt!,
que ja estam a punt!
Mans amunt!,
Meam qui toca el cel?
Aquesta nit traurem la fel!
Mans enlaire!,
agafem aire que aquesta nit arrasarem,
ens enorgullirem de ser nosaltres mateixos!
Amb una rialla ens relaxam,
però el cor s'accelera
quan la gent s'esvera
perquè s'ha de començar...
Tic-tac!,
avança el temps inclement,
ja comença a arribar la gent
i els nervis a flor de pell...
segell de compromís per tots vosaltres!
Que vénen!, que arriben!,
que ja estau a punt!,
que ja estam a punt!
Mans amunt!,
Meam qui toca el cel?
Aquesta nit traurem la fel!
Mans enlaire!,
agafem aire que aquesta nit arrasarem,
ens enorgullirem de ser nosaltres mateixos!
Por de no fallar,
por a deixar de cantar,
por a desencantar-vos,
por que arribi el punt i final,
por que no tornin les fades,
por de no estar a l'alçada...
aguantarem fins a la matinada!
Mans amunt!
Meam qui toca el cel?
I aquesta nit traurem la fel!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada