Posidònia

Formacions de posidònia en Es Caragol,
nuvolositat dispersa que ara tapa es sol.
Musiqueta dins sa panxa (avui som amb tu),
treballant damunt ses algues
poden veure es puu.

Bufa es vent avui, i la mar ens a Cabrera
és com el món ferest que bull
d'aigua blava i sabonera,
i peguen fort al cel ses ones
per damunt es ginebrons,ses partícules salobres
que ho castiguen d'erosions,
bufa es vent avui...

Miris a on miris una plaga d'estrangers,
fan caramullets de pedres (se lleven s'estrès),
han pagat s'entrada, som animalets d'un zoo,
si tengués una metralladora per dir-ho.

Bufa es vent avui, i la mar ens a Cabrera
és com el món ferest que bull
d'aigua blava i sabonera,
i peguen fort al cel ses ones
per damunt es ginebrons,
ses partícules salobres
que ho castiguen d'erosions,
bufa es vent avui...

Formacions de posidònia en Es Caragol,
nuvolositat dispersa que ara tapa es sol.
Musiqueta dins sa panxa (avui som amb tu),
treballant damunt ses algues
poden veure es puu.

Mil bilions en estrelletes

Mil bilions en estrelletes
llums d'avions a pas fugaç
guspiraven ses casetes
a dedins els olivars

Sospirava cansadeta
perquè havia estat plorant
estenia camisetes
i tenia els ulls inflats.

Mil bilions en estrelletes
llums d'avions a pas fugaç
s'aixugava llagrimetes
perquè havia estat pensant.

Rumba del temps

Això era un senyor que era rellotger,
arreglava rellotges i també
arreglava juguetes, i aquest senyor
tenia rellotges en observació.
I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu amb a què».

I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu per què».
«Perquè sa velocitat de sa llum
no canvia dins s'espai en moviment,
i a s'equació sa variable que varia
és sa des temps».

Això era un senyor que era rellotger,
destrossava rellotges amb un martell,
arreglava juguetes, i aquest senyor
tenia taronges en observació.
I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu amb a què».

I un bon dia va llegir
que es temps és relatiu,
«Relatiu de què, relatiu per què».
«Perquè sa velocitat de sa llum
no canvia dins s'espai en moviment,
i a s'equació sa variable que varia
és sa des temps».

Atlantis

Atlantis no cau, Atlantis (callau!),
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau.
Atlantis se ven, Atlantis depèn,
Atlantis se clou, tentacles, espets.

Ciutat en silenci al fons de la mar,
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós,
registre de peixos, comerç, migracions.

Atlantis se cruix, sa nit de s'hivern,
Atlantis se perd, llampecs, calabruix.

Ciutat en silenci al fons de la mar,
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós,
recompte de feixos, querelles, sancions.
Ciutat en silenci al fons de la mar,
columnes hercúlies, escoles navals,
el rei i la reina: una xerna, un anfós,
sumam desperfectes, obram extincions.

Atlantis no cau, Atlantis (callau!),
Atlantis fa llum, Hipòlit Dalmau.

Flors de cactus

Jo afinava sa guitarra
Sol cruixent a s'exterior
s'autobús aminorava
Cel ponent posant colors
Benzineres polsegoses
Vas de copes a misions
Dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions
Més val que me carregui es personatge
Pensava ara es teus ulls, es teus cabells...
Estels anònims se desintegraven,
i jo ho mirava trist i tot solet.

Es vehicle me pitava,
un hotel passant s'hivern.
Jo tocava sa guitarra,
jo escrivia en un quadern.
Benzineres polsegoses,
destenyits a mostradors.
Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.
Més val que me carregui es personatge
Pensava ara es teus ulls i es teus cabells...
Estels anònims s'identificaven,
i jo esperava trist i tot solet.

Benzineres polsegoses,
flors de cactus a visions.
Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors.
Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se comunicaven
i jo quedava trist i tot solet.

Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se descontrolaven,
i jo tornava trist i tot solet.

Sa nuvia morta

Neda sa núvia dins es safareig,
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja és també aquest peix.

Neda sa núvia, no se vol casar,
s´aigua verda és plena des seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.

Neda sa núvia i entre es convidats
hi ha una teoria (xerren d'un amant).
Fuma i diu "què passa" un pallasso vell,
i sa mare d'ella, i sa mare d'ell

Ploren amagades, ja no poden més
molt engalanades beuen JB's,
i es infants se queixen súper avorrits
...I ningú sospita on és es nuvill

Que entra dins sa casa molt desorbitat
cerca s'escopeta i se lleva es frac
tira sa corbata "jo la mataré,
si no vol ser meva, no és de ningú més".

Bota una bardissa i en es safareig
ho entén sa núvia i li diu "mata'm"
i una escopetada seca i zenital
crema dins sa fosca com el cel un llamp.

Morta sa núvia, dins es safareig,
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja es també aquest peix.

Morta sa núvia, no se casarà
i vermell s´enfonsa es seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.

M'encanta París

Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira.
Una xemeneia de bloquets
ja ha tapat sa neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s'il·lumina lenta.
Ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Mira, descarreguen un vaixell,
gènero de ferro i certes eines.
Llistes amb camions i traginers,
és molt lo que un comptable s'ha d'aprendre.
Un mecànic entra an es cafè,
sa locomotora se'n va a l'aire.
Diu: Jo s'avaria no la sé
i l'he revisada no fa gaire.

Som un homo feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant
i m'encanta París.

Ai las!

arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tramvia
tramvia que mira bufanda
bufanda que mira robot

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira diari
diari que mira revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

arbre que mira farola
farola que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Ryanair

Penses, cafeteries a zero pressing,
taxi, minibar i ryanair,
volen bragues blanques dins el cel de març,
dominen ses clorofil·les en es terrats,
salsa bolonyesa, espaguetis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Astres, que se gasten, i no visc,
gira implacable es compact disc,
voguen barques blanques, mars de tulipans,
i tenen ses tulipes, es seus motius vegetals.
Mapes, benzineres, geleres de pepsis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

House, silenci, i res més.
Ni jo volia, ni tu volies que jo volgués.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Juerga catalana

Bona nit, molt bona nit:
me'n vaig al llit, estic borratxo, sóc feliç...

Fa tres dies que no dormo,
quatre o cinc, no me'n recordo,
em vaig trobar al Quimet a Isona,
vens al bar a fer una copa?
que me'n vull anar dormir d'hora

La seva xicota ens mana
aneu a tirar la basura
dins del cubell de la brossa
però el Quimet agafa el cotxe
rumm... la Pobla de Segur

I vuit o nou o deu cubates
a un garito que hi ha al centro...
i quan ja estàvem mig borratxos
mos vam dir anem a fer corbes
¡fes-te un porro ara mateix!

Ja que estàvem pel Pallars
vam anar Sort a comprar
loteria a ca La Bruixa
per poder seguir la juerga
fins Nadal...

I després cap a Puigcerdà
i allà dalt de la muntanya
vam parar a fer una pixada
però vam veure com florien
bolets a les cagades

Això són bolets d'aquells
que me fan girar el cervell
ens hem vam menjar uns dos cents
¡Puja al cotxe! Adéu Cerdanya,
tornem anem cap a la Seu d'Urgell

Si no es fan gaires barreges
els bolets no pugen gaire
però amb uns porros i uns cubates
i amb un parell o tres de ralles
pugen que és una passada
I en comptes de tornar a casa
vam xupar-nos la Collada de Tosses d'una tirada,
i no sé com vam petar a Berga
i vam conèixer a dues nenes.

A Puig-Reig ens vam fer uns whiskys
i després vam pillar uns èxtasis
per fer-nos a les titis
una treballava al súper
l'altre tenia molt de vici

I un polvet vora del riu
i la lluna que ens somriu
jo sóc un gran fan del sexe
Això és perfecte, tías buenas, mucha droga
Dale fuerte!

I que feliç! Cagüen la puta
i aquest cop he estat de suerte
Que resàvia és la natura
que ens cria i també ens ajunta
L'un per l'altre això mai para, no...

Adiós muy buenas amiguetes!
marxem cap a Vic per feina,
i al casino a fer uns cubates
vaig vomitar a la façana
de la Casa Tarradellas.

Ja tornàvem des de Vic
i a la rotonda d'Hostalric
ens va parar la policia.
-Puto control d'alcoholèmia-
Verge Santa! Quina angúnia!

Però el Quimet treu la pistola
i tirant tiros als pitufos
-¡Jo me cago en els controls!-
i aviso als mossos d'esquadra
¡que no me toquin més els ous!
Collons Quimet! ... que fort que vas...
¡T'has cargat tres policies!
Em sembla que t'has passat.
Vinga vámonos,
cagant hòsties cap a Breda
para al bar, pilla benzina
i una mica d'heroïna
No hi ha res com el cavall
per tirar el susto cap avall

I una mica més calmats
vam robar per si de cas
un altre cotxe per fugir,
vam canviar el golf GTI
per un Mercedes, johete!

Reconec que vam fer voltes
per arribar a Barcelona
¡Què boniques són les platges de Girona,
des de Blanes fins a Tossa i Cadaqués!

I un vell pescador ens digué
que ens van veure per Lloret
però si us he de ser sincer
no me'n recordo de res
o sigui, que va estar molt bé!

De Sant Pol fins a la Mina
hi ha un camí secret
que et porta directe cap a la glòria
De les Rambles al Kentucky
passa la plaça del tripi
Ves al Harlem i al Glaciar
després cau pel Sidecar,
pel Jamboree i al Luz de Gas.
No és gran cosa la ciutat
cada cop està més sosa
I aquest cony de Barcelona
a mi em sembla més cada cop
com un poble de mala mort.

¡Anem-se'n de la capital!
¡Anem-nos que se'ns fa tard!
foten corbes pel Garraf
amb les motos que hem robat
sense faros i torrats.

Collons quin cego que portem!
Collons que bé que ens ho passem!
Com el Vallès no hi ha res,
excepte el vi del Penedès.

Un martini a Vilafranca
¡Visca el Barça i Vilanova!
de Reus cap a Tarragona
Se'ns acaba Catalunya
¡Anem-nos-en cap a Tortosa!

Què bonic que es pon el sol!
darrera de la xemeneia
de la nuclear d'Ascó...
Jo sóc d'un racó de món
que l'ha putejat tothom.

-Ja estic fart de veure món-
me va dir el Quimet tot moix
Catalunya ha crescut molt,
és el país més gran de tots
i el meu poble és el millor.

Vull tornar amb els meus porcs
arriba el moment solemne
Jo em sincero, ell es sincera
-No som res Quimet, de veres
va, tornem cap a caseta.

Sempre hi ha un moment de juerga
que un es mira i després pensa
el perquè de l'existència.
¡Va deixa't de tantes hòsties!
¡Vas passat de cocaïna"

Anem dormint cap a Vallclara
la piscina a fer un cubata
esmorzar a la Panadella
i per baixar la ressaca
dos gintònics a Igualada.

Tothom sap que al Montserrat
és on viu la Moreneta
però als nens de l'escolania
els vesteixen amb faldilles
i els confons amb una tia.

I del cego que portàvem
ja casi que ens els follàvem
¡Menos mal gràcies al bisbe!
no toqueu la criatura
que és un nen no és una tia

Cagon déu, cagon el bisbe
que ens està aixafant la festa
Catalunya, quina merda!
Cervera, Agramunt, Artesa
i per fi arribem a Isona

Vam anar a tirar la basura
al cubell que hi ha a la plaça
i a rastres vam tornar a casa
-No ha estat mal, Quimet, la juerga-
Aquesta juerga catalana…

Foto

Segut a sa bruixula mare, cansat ja de sobrevolar sa roca marina insaciable i peixos de mons abisals.
Segut dins d'un calidoscopi que mai s'ha aturat de girar estic dins es meu microscopi i duc una vida normal.

Perdut cada dia com sempre, patines per un tobogant, i passa sa vida a tota osti i molta alta velocitat.
Tu m'entens, jo se que tu m'entens.

S'amor que se perd se'n va amb una foto, s'amor que se perd se´n va amb una moto,
t'aixeques malalt, te menges un polo, tifons i huracans, tifons i huracans, tifons i huracans,
t'aixequen es cotxo, i un punki tirat se fa un calimotxo,
Tu m'entens, jo sé que tu m'entens.

Lego

Deliri de plàstic, apoteosi en colors,
Diluvi gimnàstic, olímpic, gloriós.
Hovercraft, policia,
Portaavions amb avions,
Farmacioles, medicines,
Cossetxadores, Star wars.

Me dispersa, me fascina,
Me fa por, m'il·lumina,
M'allibera des meu ego... Lego.

Deliri de plàstic, aliment en colors,
Pikatxus, esglésies, cotxes voladors.
Soldats imperials,
molins, bixicletes,
científics a Mart,
jardins amb floretes.

Me distreu, m'al·lucina,
Me concentra, me despista,
M'allibera des meu ego... Lego

Somiers

Tenc un celo, tu ja saps, a sa ferida,
tenc es cor molt aferrat amb pegamento,
tenc ets somnis arrumbats a la deriva,
tenc sa moto i tenc es sidecar de velcro.

Tenc un arbre que se deixa pujar es moixos,
i una vida que no deixa fer-se "undos";
buguenvíl·lies i eucaliptus, naps i cocos,
i una dona reflexiona i no du rulos.

I escriurem una cançó en es quatre vents,
jo que tenc molt ben posat s'observatori,
i sa lletra mos dirà que ets somiers
són tridimensionals i aleatoris.

Arbre que mira farola

Arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tramvia
tramvia que mira bufanda
bufanda que mira robot

Robot que mira jugueta
jugueta que mira tortuga
tortuga que mira peixera,
peixera que mira la mar.

Un home que mira sa dona,
sa dona que mira sa porta,
sa porta que mira s'escala,
s'escala que mira es replà.

Cansada s'adorm una alumna,
s'adorm davant sa pissarra,
es sol il·lumina sa foto,
sa foto que surt a sa tapa.

Sa tapa, un llibre, una foto,
sa foto no és més que una fulla,
natura de traça difícil,
d'esquemes i diagrames.

Volcans i metalls poderosos,
Gormitis i super-herois,
herois antics, toployones,
hecatombes, platges i bous.

Sa platja és d'arena copinya,
sa pinya se pren liquada
canyeta articulada,
articulada canyeta.

Canyeta que mira cubata,
cubata que mira cubito,
cubito que mira gelera,
gelera que mira Beefeater.
Beefeater que mira persona,
persona que mira xigarro,
xigarro que mira rellotge,
rellotge que mira carrer.

Arbre que mira farola,
farola que mira girafa,
girafa que mira girafa,
girafa que mira Toyota,
Toyota que mira cabana,
cabana que mira canoa,
canoa que mira acàcia,
acàcia que mira lleona,
lleona que mira sabana.

Polo de llimona

Ses falgueres, ses escales,
se juguetes, ses baranes,
Burman Flash, el cel d'Agost,
a sa parra hi veig es moix.
Sa padrina renta roba,
es padrí en es sol s'afaita,
dins un quarto a les fosques ,
hi ha es conco de Barcelona i
"Corte, Bombon Mallorquín,
què voleu: polo de llimona o polo de menta".

Es tramvia a sa plaça,
un gelat de fresa y nata,
es canyissos, ses taronges,
es convent tot ple de monges.
Des pou s'aigua no és potable,
sa veïnada pensa i canta,
na Marie-Noël s'enyora,
des de França telefona i
"Corte, Bombón Mallorquín,
què voleu: polo de llimona o polo de menta".

Hansel i Gretel

Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel
Ses parets de tots els colors
eren grogues i liles i de xocolates marrons

Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel
i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciaba el coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i mare no t'adormis.

Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel
i sa nit ocultava els avions
i sa lluna amb paraigües al cel despenjava neons.

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava el coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i mare no t'adormis.

Marcianet de Mart

Era un marcianet de Mart,
tenia quatre braços i no era ni baixet ni alt.
I veia de ca seva paisatges fluorescents,
antics mars eixuts i estava molt content...
Però un dia sa cosa va canviar...

Era un marcianet de Mart,
tenia el cos d'escata i no era ni primet ni gras.
Però un dia sa cosa va canviar...
I veia de ca seva un rovell incandescent,
poblets molt de lluny i estava molt content...
Però un dia sa cosa va canviar...

Era un marcianet de Mart,
tenia sa mirada lluminosa i es cervell en blanc.
Però un dia sa cosa va canviar...
I veia de ca seva jardins de ciment
i cuques de llum i estava molt content...
Però un dia sa cosa va canviar...

Polo de menta

A davant ca meva
hi ha un carrer ben aparcat,
una grua que li treu
tots es marrons en es veïnat,
una bixicleta
que la vaig agafar des fems,
té una roda blanca i negra
i n'Al Capone ja m'entén.
Cusen ses xarxes
en es sol es pescadors,
ja ho sabem, no els hi interessa
que els hi treguin Polaroyds,
sonen ses campanes
i es infants a vida i mort
se disputen sa pilota, you know,
juguen a futbol.
Vola bitxo raro perquè aquí ja no t'hi volen
ses madones policies quan espolsen ses garroves,
vola bitxo raro, més enllà de eses muntanyes
trobaràs o te faràs també un ca teva
per tu i per sa teva dona.

"Corte, Bombón mallorquín
què volueu: polo de llimona o polo de menta".

"Corte, Bombón mallorquín
què volueu: polo de llimona o polo de menta".

Ses falgueres, ses escales,
ses jugetes, ses baranes,
Burman Flash, el cel d'Agost
a sa parra hi veig un moix.
Sa pradina renta roba,
es pradí en es sol s'afaita,
dins un quarto a les fosques
hi ha es conco de Barcelona i
"Corte, Bombón mallorquín
què volueu: polo de llimona o polo de menta".

Es tramvia a sa plaça
un gelat de fresa i nata,
es canyissos, ses taronges,
es convent tot ple de monges.
Des pou s'aigua no és potable,
sa veïnada pensa i canta,
na Maire-Noël s'enyora,
des de França telefona.

Dins d'un avió de paper

Dins un avió de paper, que bé, Mar del nord, Amèrica
més enllà, el Marroc, Kouribga, Rabat.
Dins un vaixell de paper, que bé, El Congo no, Burundi
més enllà ciclons a damunt des meus papers mapa-mundi.

I adéu, adéu Lluna plena,
sempre seràs (o no seràs) sa meva estrella.

Dins un avió de paper, que bé, Mar del nord, Amèrica
més enllà, Sudàfrica també té ciutats de paper.
Dins un vaixell de paper, que bé, El Congo no, Burundi
més enllà le monde-physique i volant pilotes de rugbi.

Final feliç

Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir 'quins?'
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.