Tenc un celo, tu ja saps, a sa ferida,
tenc es cor molt aferrat amb pegamento,
tenc ets somnis arrumbats a la deriva,
tenc sa moto i tenc es sidecar de velcro.
Tenc un arbre que se deixa pujar es moixos,
i una vida que no deixa fer-se "undos";
buguenvíl·lies i eucaliptus, naps i cocos,
i una dona reflexiona i no du rulos.
I escriurem una cançó en es quatre vents,
jo que tenc molt ben posat s'observatori,
i sa lletra mos dirà que ets somiers
són tridimensionals i aleatoris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada