Barcelona

Despertaven les llums de la postguerra
quan vas fugir del món de la tristesa
i amb la fam a les butxaques
vas desfer-te les sabates
pels camins dels perdedors
obrers vençuts
penes al sol
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

Arribaven les nits i tu tornaves
al fang de les barraques oblidades
misèries i corredisses
policies i pallisses
buscavides als cantons
cels plens de nit
als carrerons
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

No temies els cops que t'esperaven
quan vas alçar-te a les primeres vagues
militants d'amors i vides
d'unes lluites clandestines
banderes roges al cel
somnis rebels
sota els estels
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

La vida et va deixar noves batalles
prenyades del demà que ens regalares
peus descalços a les platges
amors bruts onades blanques
uns vaixells salpant del port
i nou futur
a l'horitzó
de Barcelona

Un dia qualsevol a Barcelona

I quan avui et veig emocionar-te
sent tot l'orgull de poder escoltar-te
la veu trencada, l'accent indomable
d'un lluitador
supervivent
a Barcelona