18 de setembre 2012
Com fulles mortes
Ha de passar, tot haurà de passar
I en el fons de tu no dependrà
I ja ho sé...
Si ara estem junts és per treure'n profit
Això a crits no es podia arreglar
Però si a l'estiu veus que al marge del riu
Cauen fulles i ho fan a grapats
Pensa que l'arbre sóc jo
Que no m'adapto al temps
I que em vull fer notar
Puc dir-t'ho lent i més clar
Ja va passant, ara ja va passant
I en el fons de mi ja no depèn
I saps que...
Les circumstàncies m'han dut a pensar
En la cançó que per tu ara estic fent
Però si a l'estiu veus que al marge del riu
Cauen fulles i ho fan a grapats
Pensa que l'arbre sóc jo
Que no m'adapto al temps
I que em vull fer notar
Puc dir-t'ho lent i més clar
Puc dir-t'ho lent i més clar
Puc dir-t'ho lent i més clar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada