M

Ella s'ha posat
el millor vestit
però a la seva edat
creu invisibles els seus encants.

Surt del vestidor i es troba de front
aquell noi alt i prim amb qui li agradaria
ballar un twist.

A les vuit en punt ja surt del saló;
enfila el carrer
i mentre puja al bus va imaginant
que el noi ben plantat li agafa la mà
sota un envelat i ballen plegats.
S'encenen els llums i els miren mil ulls.
La nit estelada, somriures callats,
paraules boniques, còctels a vessar,
mirades que cremen... Tot esta embastat.
Quan un cop al colze la fa reaccionar
un home del bus diu que vol baixar.

Quan veu el mercat,
pica per baixar
i a cuita-corrents
compra quatre coses per sopar.

Ja és a casa quan
es posa aquell vals que li fa pensar
que el ball és el millor que li ha passat.

I agafa un coixí, l'abraça ben fort,
es posa a ballar enmig del menjador,
tot ple de records d'aquells que fan goig,
els que la Maria, dia rere dia, repassa amb amigues
quan queden al bar, i riuen i canten de felicitat.
I es queda contenta pensant que ha fet sempre
les coses com mai havia imaginat.