Mira, tot el cel es ple d'esteles blanques
I els coloms no paren de volar
Sobre del meu cap una boirina
Que no em deixa veure-hi del tot clar
I el meu cos desapareixerà
dins el misteri que ens envolta
I que ningú gosa esbrinar
Mira, fixa't com s'escampa la boirina
Hi ha un vaixell fantasma i transparent
Navegant per sempre a la deriva
Entre valls, muntanyes i castells
I el meu cos desapareixerà
dins el misteri que ens envolta
I que ningú gosa esbrinar
I el meu cos desapareixerà
dins l'espiral que dóna voltes i que no sabem on va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada