Cançó que mai s'acaba

Cinc de la matinada, pensava que era dissabte.
Suavitat universal, no hi haurà hui qui m’aguante.
Set voltes per setmana m’enamore del meu peu esquerre,
però hui li toca al dret: no t’he dit mai que m’encantes.

Sempre venies darrere que t’ensenyara cançons.
No vull plors ni vull tristeses, vull que cantes la cançó.

Para bailar la Bamba sintonitze Ràdio Bemba,
em dic a mi mateixa “no claves la gamba”.
Amaga’t el cogoll a vo’ si ve la Guàrdia.
Se necesita una poca de gracia.

Ja no visc com un reptil, no necessite el teu calor,
un altre dia serà que tu i jo farem saó.
Deixa la vida passar. Comença la processó.
Tinc ganes de cantar.

Oh oh oh oh cançó que mai s’acaba.
Somnis rebels i flama, carícies al meu llit.
Camals mullats a la trinxera, ja naix la primavera.
S’alça la polseguera del meu Poble quan somriu.

Seràs aquella que vas voler ser.
Hui no tinc cap dubte, hui m’estime encara més.
Raval amunt, raval avall. Segui, segui, seguirem.
Cançons de foc i vent, respirant-nos lentament.

Tio Canya, Tio Canya, no tens les claus de ta casa.
Tinc el cor encés en flama. Paradís de la cassalla.
Si tu vols, vols, comença la processó.
Tinc ganes de cantar.

Oh oh oh oh cançó que mai s’acaba.
Somnis rebels i flama, carícies al meu llit.
Camals mullats a la trinxera, ja naix la primavera.
S’alça la polseguera del meu Poble quan somriu.

Tinc ganes de cantar.