Tremole

Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole

Tremole amb l’escalforeta de sentir-te a prop
i forta com el primer cop.
Tremole
Com quan ballàvem la dansa,
abraçàvem el canvi a la plaça.
Tremole amb l’oloreta del cafè,
dels teus ulls, llavis de mel,
Com gota de gel que regalima al ventre
i es va desfent.

Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole.

Quan et veig prendre el carrer dels Amants
omplint-nos de goig de Quart a Serrans.
Tremole quant et recorde a aquell banc
bevent descosits, descamisats.
Tremole rodolant pels teus cabells,
bucles negres, bruna pell;
deixar-nos fer i perdre el seny
i tremolem.

Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole

Encara vivim sense pensar
Encara pensem que ens eixirà
Encara eixim lluny per descobrir-nos
Encara eres vent que em fa navegar
Encara naveguem per aquell ball
Encara ballem quan em fas volar
Encara volem per un dia de març
Encara no he deixat de tremolar...

Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole