De tan bonica, perquè em miris més,
perquè em miris més,
poc a poc m'allunyo mica en mica.
He arreplegat, mil mots d'un sol cretí.
Li he preguntat on eres sense mi.
M'ha contestat amb l'alè d'un vas mig ple.
Me n'he escapat de pressa, crec recordar el camí.
Buscaré allà on els perduts ploren tan fort.
Cap allà on les dones hi aneu per trobar un xic de sort.
Què bonica que ets, què bonica que ets.
De tan bonica, perquè em miris més,
perquè em miris més,
poc a poc m'allunyo mica en mica.
Camino de puntetes fent soroll.
Mantinc la distància com a dosi d'elegància.
Si te m'acostes trencarem la fredor.
Protocol del desig que només controlem tu i jo.
Què bonica que ets, què bonica que ets.
De tan bonica, perquè em miris més,
perquè em miris més,
poc a poc m'allunyo mica en mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada