T'he trobat a faltar

Vull quedar i explicar-nos la vida
i tenir temps per riure i temps per plorar.
Escoltar que tens una ferida
i que encara no saps com es curarà.

Vull sentir les histories de sempre
que et fan tan feliç quan tornes a explicar.
Una llàgrima vol esclatar,
t’he trobat a faltar

Si vam poder escalar aquell mur
va ser per que junts ho havíem somiat.
Ja no em puc imaginar el futur
sinó no el visc amb tu sempre al meu costat

Quants cops t'hagués dit que t'estimo
i massa vegades mho he empassat.
Una llàgrima vol esclatar,
t'he trobat a faltar.

Que si és un regal aquesta vida
és per què la visc al teu costat.
La meva ànima avui et somia
i és per què et troba molt a faltar.
Que les pors que avui ens castiguen
ens fan forts pel que vingui demà
una llàgrima vol esclatar
t'he trobat a faltar,
t’he trobat a faltar.

Quan recordo els dies a la plaça
i ara passo i veig que està sol aquell banc.
Et quedaves sempre a dormir a casa
i saltàvem el foc la nit de San Joan.


Ara sem fan eterns els diumenges
I es fa fosc després de dinar.
Una llàgrima vol esclatar
t’he trobat a faltar.

Que si és un regal aquesta vida
és per què la visc al teu costat.
La meva ànima avui et somia
i és per què et troba molt a faltar.
Que les pors que avui ens castiguen
ens fan forts pel que vingui demà
una llàgrima vol esclatar
t'he trobat a faltar,
t’he trobat a faltar.

El dia de la victòria

Posa't les mans al cap
ja és aquí, ja ha arribat,
cau una pluja d'eufòria
avui és El dia de la victòria.

Ja tornem a estar molt dins
ja bateguen els camins
de cop ens en sortim,
Ja tornem a estar abraçats
ens mirem il·lusionats
i ho celebrem plegats.

Tant ho hem desitjat que sembla ahir i fa tants anys
la felicitat és compartir la llibertat.

Tantes nits ho hem somiat,
tants matins sortint aviat,
el carmí ha arribat,
com un riu buscant el mar
un vaixell seguint el far
tants dies tornant tard.

Tant ho hem desitjat
que sembla ahir i fa tants anys
la felicitat és compartir la llibertat.

Posa't les mans al cap
ja és aquí ja ha arribat
cau una pluja d'eufòria
avui és el dia de la Victòria

I ara puc sentir
que per fi ets amb mi
junts per compartir
de nou aquest trosset de vida,
junts defensarem
tot el que estimem
per donar sentit a tot el que fem.

Àvia

Mai no em vas privar
de fer vida al carrer,
em vas ensenyar a ser lliure
com el vent.

Tu em vas regalar
fins l’últim alè
em vas ensenyar
a no perdre mai cap tren.

Quan miro al cel sé que ets allà,
quan plou plores perquè em trobes a faltar
i en un estel del més enllà
sé que hi ha una àvia esperant-me
i que un dia ens tornarem a retrobar.

Que els avis són per sempre
ho vaig aprendre després de plorar
et recordo cada vespre
des de que vas marxar.

Ho teníem tot
quan tu eres a prop
vora el foc
les batalles són millors.

Com si fos un joc
somio poc a poc
per reviure junts
de nou el nostre agost.

Cada divendres

El primer cop va ser tan top
vam ballar de puntetes sobre el foc
no havia sentit res tan a prop
ens vam passar de cop tot el joc.

Som un viatge fins al més enllà
fem patinatge sobre l’oceà
quan els teus pares no hi són
faig els 100 metres en mig segon .

Som primavera al mig de l’infern
com deia aquella cançó
som dos volcans en erupció.

Cada divendres tornem a néixer
obrim les ales entre les cendres
se’ns endú se’ns endú
i els moments més purs sempre són amb tu.

Un terratrèmol un riu desbordat
una tempesta en plena ciutat
som un incendi i una inundació
som la força de la raó

Som un fantasma si ho fem d’amagat
som un orgasme sempre improvisat
som l’entusiasme del descobridor
un desastre sense solució

Lo millor és viure la vida feliç,
treure energies, bones melodies
si tu em vols al teu costat
dóna’m espai per poder brillar.

Connexiona la millor vitamina
I medicina per al cora
No es controla així funciona
De qui més confies
són les bones companyies
estimar i ser estimat

Pa per avui i gana per demà

Un altre món ara ja és imprescindible
només tu ho pots fer possible
i mentre el pol es desglaça
ja ningú juga a la plaça
i ens obliguen a viure amb una cuirassa.

Falten escoles i sobra policia,
vull abraçar-te 10 vegades al dia
i mentre el món crema i crema ens imposen un sistema, una cadena que lliga a la pena.

No dimiteix el regidor de cultura
que la suspèn enlloc de fer-la segura
i mentre el món no s’atura i la terra gira i gira
aquí tothom s’agafa fort a la cadira.

La vacuna és la nova pastanaga
i te n’adones que la flama s’apaga
mentre tothom surt a aplaudir a fingir a la terrassa
cada dia fan més fora gent de casa.

I les seves molles són:

Pa per avui i gana per demà
ho sento però no vull
no em penso conformar
pa per avui i gana per demà
no m’hi caben a un full
les ganes d’explotar.

Cada cop

M’he perdut per la ciutat
i els carrerons i la seva gent
m’han portat a viure a fons sols el present
sense adonar-me’n .

Sempre faig mitja hora tard,
em costa estar atent
i per empanat he fet mal a gent que sé que m’ha estimat.

No entenc què fas aquí,
ballant amb mi
serà el destí.

No saps el què fas sentir,
tot és nou i em dóna la vida
i em remou poder-te dir
cada cop que estic al pou
tu em dibuixes el camí .

He plorat el que he perdut
i no soc ningú quan no hi ha ningú,
fent la merda abans que admetre el que no vull
sense adonar-me’n
un altre cop me n’he oblidat
tu ja saps com sóc
m’entrebanco amb tot
i quan per fi me n’he adonat ja és massa tard.

No entenc què fas aquí
ballant amb mi
serà el destí

Fem que surti el sol

Saps que ens mirem i ens vola el temps
quan ens tenim ens sentim eterns.
Quan ens toquem perdem el control
ballant fem que surti el sol.

Fa temps que ens mereixem
junts una escapada a l’infern
ja prou de treves
ja saps que no obeeixo ordres
de cap més govern
només les teves.

Fa temps que no sentim
una sensació tan especial
i avui convida
a estar unes hores junts
per damunt del que és el bé i el mal
cremant la vida.

I ara som una bomba a punt d’esclatar
benzina esperant un llumí.
Som l’última dansa abans de dormir
i en ple descontrol
ballant fem que surti el sol.

A prop dels déus

No hi ha cap demà
Cap camí que pugui imaginar
Quin serà l'al·licient
Quan se'n vagi la gent
Que pugui tornar a fer-me volar.
No sé què ho va fer
Quan va començar quin va ser el primer
Aquest intent valent
Ni aquest sentiment
Són tantes nits
Amb els ulls humits
I crits fent-nos volar pel cel
Vull parar el temps
I vull fer-vos eterns
No sé com podré
No tinc molt clar com me'n sortiré
Quants cops hem palmat
I ens heu ressuscitat
No sé com us ho tornaré
Guanyats mil combats
Tants kilòmetres hem fet plegats
No sé si estem desperts
O tinc els ulls oberts
No sé si estic bé
No sé demà a on em despertaré
Passo de zero a cent
Segons com bufa el vent
Quin preu serà el que pagaré
Sóc com un soldat
Que sobreviu sempre a cada combat
I sé que a cada assalt
S’acosta el meu final
I estem a prop dels Déus!

Mil batalles

Ets el cop que trenca la cadena
amb la que ens han lligat.
Ets el foc que crema aquesta pena
que inunda la ciutat.

I ara el cor batega tan fort
que la fe s’esgota,
sense tu aquest any és una derrota.

Ara sento que tempto la sort,
ara sento que el cor va més fort
i m’invento que aparco al teu port.

Per molt que em mori
i torni a néixer
cremaria cent vides
per tornar-te a conèixer,
puc perdre mil batalles
si guanyem junts la guerra.

Ets un raig de sol que m’il·lumina
quan tot és foscor.
Ets la cura, ets la medicina,
ets la solució.

Ets la clau que obre el candau
amb una mirada.
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada.

Una veu que crida

Ens indignem,
ens abracem,
som la revolta que camina
i no vol pujar al seu tren.

Som l’aigua de la pluja,
l’artista que dibuixa,
som un salmó que puja
per un riu contracorrent.

Som la guerra,
som l’amor,
som cada mirada
que penetra fort.
Som la vida
sense por
i una veu que crida.

Som el riure,
som el plor,
les que volen viure
la revolució.
Som la Clau
de la presó.

I el cor ens fa: Boom!

Ens han trencat,
ens han marcat,
som el somriure que no agrada
als que et voldrien callat.

La pedra que s’escapa,
el còctel que t’esclata
el nus de la sabata
que demà haurem deslligat.

Connectats

Surt el sol, mentre està plovent
ens mirem i es congela el temps
tant rebel i m'obres les portes del cel.

Hem ballat fins a l'infinit,
hem gaudit i ens ha faltat nit,
ets la mel que s'escalfa i fon el gel.

El matí m'agrada quan encara
no hem dormit,
I ens esmorzem a poc a poc dins
el teu llit.

La lluna es posa vermella
Quan descobreix el teu art.
I ens hi posem tant fort
que portaríem la vida a Mart.
Quan els dos som un,
descobrim un món profund,
I donem llum a mil ciutats,
Vam néixer per ser connectats.

Quan sortim, es quan embogim
Ens trobem quan ens perd l'instint.
Som dos gats que fugim saltant
terrats.

No hi ha port, on poder atracar;
un vaixell que no sap on va.
Naufraguem i ens deixem endur pel vent.
Si ens trèiem la roba és quan
tenim súper poders.
i per una estona som els reis de
l'univers.

La lluna es posa vermella
Quan descobreix el teu art.
I ens hi posem tant fort
que portaríem la vida a Mart.
Quan els dos som un,
descobrim un món profund,
I donem llum a mil ciutats,
Vam néixer per ser connectats

Sol naixent

Ja no ha passat mai més pel seu carreró
Quan surt al vespre sola a passejar
Quan el Sol s'amaga darrera l'horitzó
I flirteja amb la Lluna fent un sopar

Vol sentir aquella sensació
De ser lliure i de no tenir por
Vol escriure sense pressa el demà
Si no lluita és quan s'enfonsa i

Cau i es torna a aixecar
Torna a cavalcar
Perquè un cor salvatge no es pot aturar
Mai perd la il·lusió
Es pura passió
I de cada errada aprèn la lliçó
I avui està fluixa però té solució
S'inventa una excusa, torna al carreró
S'aixeca conscient, que no tornarà
Que la vida passa i els dies se'n van

Anem a despullar-nos a aquella platja
O sortim a fer birres fins que caiguem
A vegades només cal canviar el paisatge i de cop
Surt aquell personatge que tots portem

Vol sentir aquella sensació
De ser lliure i de no tenir por
Vol escriure sense pressa el demà
Si no lluita és quan s'enfonsa i

Cau i es torna a aixecar...

I quan és negre ho veus tot com de cop
Entra una flama de llum i torna a ser tot de colors
I quan és lluny la llum és més a prop
Segurament ja t'espera al final del carreró

Cau i es torna a aixecar...

Que la vida passa i els dies se'n van

Que torna a aixecar-se i és per cavalcar

Perquè un cor salvatge no es pot aturar

No serà etern

Va ser una nit lluitant a les palpentes
Quan vam deixar per sempre de ser esclaus
Ens va costar 100 vides i totes les naus

Anem directes allà on ningú ens espera
Mai hi ha bons vents per qui no sap on va
El timoner coneix una drecera fins allà

Les nits son llargues quan la tempesta fa enfadar la mar
Tots a coberta junts no ens podran enfonsar

Lluitem! Guanyem!
Ens mengem l'horitzó mentre cridem
Sabent que això no serà etern

Lluitem! Guanyem!
Ens mengem l'horitzó mentre cridem
Sabent que això no serà etern

Ja no queda res a la bodega
Ni el rom robat al capità Espanyol
La tropa ja batega només si hi ha força alcohol

Fa temps que saps que anem a la deriva
Que si estem vius és només per atzar
Que per canviar fa massa que l'estem liant

Les nits son llargues quan la tempesta fa enfadar la mar
Tots a coberta junts no ens podran enfonsar

Lluitem! Guanyem!...

Els dies passen i es fan llargs a alta mar
Recordant als qui van marxar
El pitjor arriba al tornar a la nostra llar
I veure que res és igual

Lluitem! Guanyem!...

Que això no serà etern.

Res a les butxaques

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

M'he perdut a les barraques de Reus
M'he trobat en un moment especial
Justament quan em marxaven els peus
He notat una força que em tirava endavant

Sóc a Vila un 30 d'agost
La calor apreta als castellers
Descarreguen un 4d9
I de cop saltem

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

M'he perdut a la Plaça de la Font
Just allà on acaba el correfoc
De cop ballant ja no en tenim prou
I ens apropem al cel sense moure'ns de lloc

Em sembla que ja no estic seré
M'he tornat a perdre per la Mercè
Quan l'eufòria conquereix el carrer
Crec que saltaré

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
i torna a saltar
Espanta els problemes
Per tornar a començar

Salta que salta
I torna a saltar
Sense res a les butxaques
Lleuger com un fly.

El cor m'apreta

La verge era negra i el mico era blanc
i aquell que fou heroi nacional
ara és evasor fiscal.

Vam perdre una batalla fa tres-cents anys
la guerra no l'hem perdut mai
només perd qui deixa de lluitar.

Cada matinada més rebels
cada setembre una nova pluja d'estels
som la fornada que es revela i no es rendeix
generació que tot el que vol ho exigeix

Terra d'acollida i solidaritat
tothom que passa per aquí
n'ha quedat enamorat.

El desenllaç serà molt especial
la història ens té un capítol guardat
celebrarem la victòria final.

GAUERO BIHURTZEN NAIZ MATXINO
IRAILAK 11ko IZARRAK HONAÑO
ITZALTZEN EZ DEN GENERAZIO
ETORKIZUN IZAR BERRI BAT SORTUKO

TAUPADAK AZALEAN
GALDERAK MAGALEAN
EZIN GALDU BIDEAN
INDARRA DA BULTZAKA ATZEAN
ESTU DIRA KALEAK
BEHETIK GORA HOTZIKERAK
EZIN BEGIRA ATZERA
HERRIA DA BULTZAKA ATZEAN

Cada matinada més rebels
cada setembre una nova pluja d'estels
som la fornada que es revela i no es rendeix
generació que tot el que vol ho exigeix

Mentides de plàstic

S'encenen totes les alarmes
sabem qui són els culpables
hi ha un món on sobren armes
i falten polítics fiables.

Escolta una mare que crida
creuant el mar jugant-se la vida
pot més l'anhel de llibertat
que la por de morir ofegat.

Gent que viu en la pobresa
ells no fan res no els interessa
ens fan anar per on els convé
la nostra suor la que els manté.

I viuen en un món automàtic
els i sua el canvi climàtic
per ells el luxe asiàtic
i per tu mentides de plàstic.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Explotadors sense remordiments
ens volen conformats i menys valents
obliguen a treballar nens
com collons hem de seguir amb ells.

Dóna gràcies al govern
demana ajuda a l'infern
tenen armes per salvar-te
que només són per robar-te.

Ens fumiguen, ens tallen els arbres
som el seu ramat de cabres
humiliats sense cap compassió
camí de l'escorxador

I viuen en un món automàtic
els i sua el canvi climàtic
per ells el luxe asiàtic
i per tu mentides de plàstic.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Capgirar el seu món
i fer-lo nostre
fins que tothom
tingui el seu sostre.
Capgirar el seu món
Canviar la història
despertar el malson
fins a la victòria.

A sota de la pluja vaig prometre un dia
que cap derrota no m'aturarà
que les consciències que despertaria
seran llavors que floriran demà
que som més que ells i mai ens rendirem
somriu perquè guanyarem.

Tornem al Penedès

Allà d'on vinc s'està fent una pinya
on gent d'arreu somia amb tocar el cel
i amb uns patins ens driblem una vinya
de ben petits dibuixem un estel.

L'hivern és llarg, l'estiu passa de pressa
i quan sortim sempre se'ns fa molt tard
passem mig any preparant la disfressa
amb la que ens acabem banyant al mar.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.

Jo vinc d'un lloc on no hi pot haver festa
sense diables ballant a sota del foc
A on els timbals es tornen més amables
i Pau Casals va col·locar-nos al món.

A mig camí entre l'amor i l'odi
quan et tinc lluny et sento més a prop
a la distància tu pots enamorar-me
i per això avui t'he escrit uns versots.

Marxem, tornem al Penedès
quan més lluny sóc de casa t'enyoro més
marxem, tornem al Penedès
a escoltar matinades, xarangues i grallers.

El temporal

Per fi ja tornava a riure
intentava aprendre a viure
lliure com l'aigua del mar.

I sol mirava la lluna
assegut a sobre d'una duna
a la foscor del teu far.

De matinada
quan toquen retirada
segueixo la petjada
que ahir em vas deixar.

La meva barca
està massa cansada
quan un nus se m'afluixa
me'l tornes a apretar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s’escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal.

Quan la llevantada apreta
no hi ha rima que a un poeta
li faci donar cap pas
sense tu passo les hores
les onades delatores
em diuen que tornaràs.

De matinada
quan toquen retirada
segueixo la petjada
que ahir em vas deixar.

La meva barca
està massa cansada
quan un nus se m'afluixa
me'l tornes a apretar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s'escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal. I ja saps que plou sobre mullat
i ja saps que els gats del meu terrat
són com panteres
que avui ho tinc tot controlat
potser demà se m'anirà
al fons del mar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.
Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s'escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal.

Birres

Si el que vols és diversió
una mica d'imaginació
tu posa'ns unes birres
que el demés ja ho faré jo.

La birra em fa vibrar
em fa riure i cantar
si hi ha suc de civada
no puc parar de ballar.

Birres i més birres,
birres i més birres,
birres i més birres
el meu poble viu d'això.

Birres i més birres,
birres i més birres,
birres i més birres
el meu poble vol això.

Si segueix el bar obert,
no s'aturarà el concert
la birra és addictiva,
i a sobre et manté despert.

La birra és un tresor,
del mateix color que l'or,
m'engresca i m'atabala,
perquè em té robat el cor.

L'estiu és llibertat

Amb bicicleta
o fent castells de sorra,
passàvem els estius quan érem nens.
Per la voreta
allà on el mar s'esborra
i sempre perdien els dolents.

Ja de més grans
de juny fins a setembre
l'estiu és una rampa d'emocions,
de festivals,
d'amics que són per sempre,
d'amors, de borratxeres i de cançons.

L'estiu és llibertat.
Vull cremar-ho al teu costat.
És pura intensitat
promet-me que no acabarà

Com un avió,
l'estiu passa despresa
i sembla que s'escapi entre els dits,
la sensació de calor intensa
anima el nostre cos totes les nits.

Trobar la gent,
que anaves a l'escola,
ballant amb les estrelles del Juliol,
aquell ambient
i aquell nus a la gola.
quan la tardor ens torni al protocol.

Vull viure a la platja bevent o estirat.
Riure amb qui m'estimo sempre al meu costat.
Brindar per cada dia
que hem vist començar enmig de tanta eufòria.

Despedir el sol cantant pel Penedès
i ballar amb lluna fins no poder més.
Brindar per cada dia
que hem vist despertar de nou.

L'estiu és llibertat.
Vull cremar-ho al teu costat.
És pura intensitat
promet-me que no acabarà