Mil batalles

Ets el cop que trenca la cadena
amb la que ens han lligat.
Ets el foc que crema aquesta pena
que inunda la ciutat.

I ara el cor batega tan fort
que la fe s’esgota,
sense tu aquest any és una derrota.

Ara sento que tempto la sort,
ara sento que el cor va més fort
i m’invento que aparco al teu port.

Per molt que em mori
i torni a néixer
cremaria cent vides
per tornar-te a conèixer,
puc perdre mil batalles
si guanyem junts la guerra.

Ets un raig de sol que m’il·lumina
quan tot és foscor.
Ets la cura, ets la medicina,
ets la solució.

Ets la clau que obre el candau
amb una mirada.
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada.