En secret vaig estimar-te Vaig perdre-ho tot per tenir-te Mar enllà vaig nar a buscar-te Sembrant petons als teus passos.
L'amor més gran de tots, O això ens pensàvem. Ho havíem pogut tot Però no el pas del temps. Que mai no n'hi haurà prou amb estimar-se Fugim ben lluny d'aquí, Abans no ens atrapi la nit.
I si mai em veus allunyar-me Si us plau, segueix el meu rastre. Que això tan dolç, això tan nostre, Res ni ningú en faci cendres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada