30 d’agost 2022

Roderes de fang




Desperta el dia a Bahia i sols
la remor serena de l’aigua que balla
parla quan la Caatinga calla. Surt el sol.
El foc a terra, el cafè de mitjó,
l'essència de la vida entre tu i jo,
del cançoner la primera cançó.
Canta suau.

L’alba banya suaument el “sertão”,
del color del mango i la papaia.
Ve a acomiadar-se la canalla ens diuen, “txau”.
Que bon viatge i que marxem en pau,
entre somriures de curiositat,
jugant al riu, rentant-se el cap,
la senzillesa en la simplicitat.

Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.

El meu rellotge és el tic-tac del cel
i la guitarra és un camí de terra,
despullats entre dos mons en guerra. Sense fi.
Aigua de coco per fer-ne camí,
podem sentir la vida bategar,
en silenci hem après a escoltar.

Endavant, el riu verdeja les virtuts del camp,
que fa olor de jaca i “bananera”.
Sota la cabana un home amb solera,
un cop d’ull net i clar.
Barret de cuir i ganivet en mà
diu que anem a casa que ha sobrat menjar,
que plora si els amics se’n van.
No hi ha prou casa per un cor tan gran.

Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.

Odio les presses que van com van,
deixant roderes per fer-me gran,
no hi ha fronteres de sang.
Pedalant el present i el fang,
deixant enrere la veu cantant.
M’he refugiat en l’instant
atresorant pam a pam.

Una senyora sembra el seu encant,
grana de fajol i lluna plena.
Sóc un cargol amb la casa a l’esquena.
Ens diu que no,
no val la pena amb aquesta calor.
Parla d’un racó per fer-hi el niu,
somriu i diu que ens hi pot dur,
dormirem sota estrelles de “umbu”.