Tir al ninot

On reparteixen el destí abans de néixer?
Quin és l'origen? A qui les gràcies?
Qui és l'arquitecte i el rei del castell?
L'han mort a disgustos? Morirà de vell?
Pell contra pell, el cor sap com fer.
Presoner no oblida la cara del carceller.
Sincer amb la vida, de boca explosiva,
sentint-se estranger al desert de la mentida...
viu una nostàlgia del passat que no ha superat,
una crisi de relat, un punyal clavat,
un regust amarg, un dolor ingrat,
tristesa no reparada, un rancor innat.
A ell no l'enxufaven a l'equip de la ciutat,
a ella la insultaven per ser pobra i malparlada,
males companyies per a pares malpensats
la xusma selecta, d'este carnaval

I el món veu baralles on ells soles ballen
i no poden parar; i no volen parar

Fills del caos i la locura,
filles de les males herbes,
trens que van descarrilar,
ara llancen pedres contra eixe ninot del vostre altar.

No recordava els anys d'agitació on el pamflet li funcionava,
i ara no fa pamflet, parla d'amor: more drama.
Ara ha canviat de plans, plans d'encefalograma,
la fama es paga i qui paga mana... i
no! Que tenen més jaquetes que problemes, que ho sé jo,
que venen talladets tots pel mateix patró:
alçaven la peülla, rajaven de qui no
tragava amb les doctrines oficials.
Carrera meteòrica, èxits assegurats, fracassos no es contemplen, mercat no regulat,
col·legi religiós, censura parental,
un retoret de dogma i "cantinela" liberal.
Ací el col·legi públic, ací els que anaven mal,
els "jebis" dels 80, els punkis d'aquell bar,
els redskins del poble, els rapers d'aquell parc:
l'orgull de la derrota que arrastrem fins al final.

I pels seus carrers es passegen,
i tenen un bon mercat, avingudes, llums i parcs.
I què guapes van per a festes, i què net el cotxe car,
i com saben ells estar...
I als barris obrers remoregen...