Tot amor falla

Vull estimar-te sense cap esforç,
com estimar-nos, si tant ens costa?
Veig el teu cor dur com una post.
Vull vestir-te de colors, ningú no està de dol.

No pot mostrar el món
menys pietat, menys pietat
que la que mostra.
Ara davant meu,
davant teu, davant meu
tot amor falla.

Secretament m’he malacostumat
i m’ha agradat allò que em fas sentir.
Que a mi l’amor no em porta a morir,
l'amor no em dol: l’amor em fa més ric.

Ningú escolta cap plor
ni dolor, ni dolor,
només l'enveja té el món conquerit,
conquerit, conquerit:
Tot amor falla.

Qui no sent turment
ni dolor, ni dolor,
tampoc sent pena
qui d'això no en sap,
qui no en sap, qui no en sap.
Tot amor falla.

Plena de Seny, quina meravella!
Llir entre cards, sentint els dos Amor, amor.
Mon darrer bé, quina bogeria, Oh foll amor,
Que tinc amb tu, amb tu!

El mentider com vol
sense amar, sense amar,
a tots enganya i sempre és cregut,
és cregut, és cregut:
Tot amor falla.

Molts homes veig amats
sense amar, sense amar.
Em trobe vençut. Ara ja puc dir
ja puc dir, ja puc dir:
Tot amor falla.

Cap altre ajut del vostre amor no vull
sinó els teus ulls que em demostren voler.
Res més cert no puc saber.
No em cal buscar res més per ser content.
Molts veig amats dels que viuen sense amar.

Plena de Seny, quina meravella!
Llir entre cards, sentint els dos Amor, amor.
Mon darrer bé, quina bogeria, Oh foll amor,
Que tinc amb tu, amb tu!