Una veu que crida

Ens indignem,
ens abracem,
som la revolta que camina
i no vol pujar al seu tren.

Som l’aigua de la pluja,
l’artista que dibuixa,
som un salmó que puja
per un riu contracorrent.

Som la guerra,
som l’amor,
som cada mirada
que penetra fort.
Som la vida
sense por
i una veu que crida.

Som el riure,
som el plor,
les que volen viure
la revolució.
Som la Clau
de la presó.

I el cor ens fa: Boom!

Ens han trencat,
ens han marcat,
som el somriure que no agrada
als que et voldrien callat.

La pedra que s’escapa,
el còctel que t’esclata
el nus de la sabata
que demà haurem deslligat.