Per uns quants dòlars més

Calcula bé que ve després
Pensa-t’ho bé que si no és
Per pura ideologia, pura filantropia,
Ja no hi ha qui et pare els peus,
Ja no hi ha qui et diga veus
Ja no hi ha qui et comente que al final mai ens ix res

Faig veure que jo soc dels que
Els va el posat de cavaller
Un poc trist, un poc depre’
Però amb el punt perfecte
Per a no semblar tediós, ni tampoc fora de lloc
Encara no has conegut totes les meues cares B

Podria regalar-te uns versos, però sé que això no és modern
Podria amb roses declarar-me, però mai m’ha quedat molt bé

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Per l’eficàcia del desig
Per veure com ens diuen hui:
“Tan fràgils, tan alegres,
Tan bon punt de comèdia”
Fins i tot un poc distints, quan fem veure que a les nits
No ens supera l’estratègia, no ens superarà l’oblit
Podria regalar-te uns versos, però sé que això no és modern
Podria amb roses declarar-me, però mai m’ha quedat molt bé

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat

Encara que no sé que dir-te,
I és molt prompte per llançar-te el primer vers

I ens inventarem que no cal que fingim un ritual per a estimar
Sé que tenim pors, però només fan més intens el nostre combat