Deixa'm que caiga

Dolor, soroll de passes,
diuen que viu en descontrol.
Plora d'alegria, riu quan no deuria,
viu amagat baix els llençols.
Temors, ressonen frases,
fantasmes parlen al subsol.
Monstres d'un món interior inabastable,
en realitat mai ha estat sol.

Vaig perdre el nord,
vaig perdre el nord,
si el perd de nou deixa'm que caiga.
Qui sap on va? Qui sap què vol?
Camí del sud perdent el nord.

Soledat
per lliurar el seu combat,
viu en un estat d'alerta.
Pesen les cançons, pesa tot, pensaments de plom,
pesa també l'existència.
"Francomiradors" viuen al balcó,
parles, crides, i ningú contesta.
Cau i mor un món, sols ho note jo?
la locura està d'oferta.

I quan els colps venen de colp, ho pense i et comprenc..
venen en mil formes...
i tot es mou, i tot és fosc, i els monstres volen més...
venen en mil formes...
i venen pors, i venen plors, i ells sempre volen més...
llums es tornen ombres.