La faula del llop

Més enllà de les muntanyes hi ha
Tot un poble que viu mort de por.
Aus, bestiar, collites i minyons
Devorats pel llop que ve de nord.

El rei d'Escandinàvia oferirà
Cent baguls farcits de joies i or,
Pel valent que li travessi el cor
L'inconscient que no temi al dolor.

Els vents de ponent han fet arribar,
Un soldat astut però desarmat
"On guardeu l'espasa per lluitar?"
"majestat, més ens val un bon plan"

Organitzeu, una gran festa.
Vins i senglar, ritmes feréstecs
Que el llop ja vindrà.
Jo estaré alerta
I pel darrera el penso matar.

El poble va esperar al bon soldat
Però aquest no va ni treure el nas,
Quan el monstre jeia prou saciat
Oportú li enfonsà el punyal.
Preneu nota, gent de bé,
L'or i les joies
Atrauen llops ben diferents
I és que no hi ha un pam de net.

Els títols de crèdit

Jo en faria una altra no fas cas
que hi sortim amb els ulls tancats.
De tan contents hem brindat esmorzant,
aquest somriure es mereix un pla detall.

Per tu, per mi, pels dos, pels que no hi són,
hi ha camp per córrer, no féssim tard.
Però de cop el pla s'ha congelat
i ens hem trobat junts, mig despullats, al replà.

Brillen llumetes quan tanques els ulls.
T'esquiven si fixes un punt.

Si ens amaguem prop d'un vedat privat
més ens valdria acotar el cap.
Que el Corsa no té uns seients prou decents
i a mi l'esquena saps que després se'm ressent.

Em veuràs en fotos d'amics comuns.
Ja hem avorrit el futur.

Els títols de crèdit ens cauen damunt.
No sents com si aplaudís algú?