Moix de finestra

Ens miram a través d'un vidre,
tant s'estiu com s'hivern ens dónes vida.
Ja fa temps que véns aquí,
i encara som estranys per tu.
Sabem que no et tindrem mai,
però ens agrades igual.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre.

Tu tens es teu racó a sa repisa,
i quan baixes és perquè saps que hi ha alegria.
I a primera hora des matí,
ja ets aquí com cada dia.

I tu que ets un moix de finestra,
on vas es vespre?
I tu que ets un moix de finestra,
salvatge es vespre

Els ametlers

Ara que és es temps
que floreixen ets ametlers,
hi ha coes en es mercat,
i es sol no es vol tapar,
hem de mirar es voltant,
coses insignificants,
són petits detalls
que s'han de mirar.

Ara que és es temps
que s'entorn et vol xerrar,
fa més renou que mai,
només s'ha d'escoltar.
Ara que és es temps
que comença es desgel,
hi ha més colors que mai
i ara són més clars,
més bons de mirar,
més bons d'olorar.
Ara s'han destapat,
i sembla que han explotat.

Vine

Vine a cercar-me
i agafa'm fort.
Vine a somiar amb jo,
que ja despertarem demà.

Veurem sortir es sol
i totes ses postes del món.
Vine, no t'ho pensis més,
que no som estrangers.

Vine tot sol,
ens trobarem enmig de s'horitzó.
Vine cap aquí
i agafarem sa lluna amb es dits.

Vine a cercar-me
i agafa'm fort.
Vine a cercar-me
i queda aquí.

Vine tot sol,
ens trobarem enmig de s'horitzó.
Vine cap aquí
i agafarem sa lluna amb es dits.

Vine a cercar-me...
Vine a cercar-me...

Quan xerres amb ets ulls

És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions.
I més quan noltros sabem que tu ets especial.
Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà.
I voltarem rodejats d'animals i ennuvolats.
Saludarem tots ets ocells que ens miren,
que vagin passant, que vagin passant.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.

No som un mostrador ni vull cridar s'atenció,
tenc dret a caminar amb tu as meu costat.
Me mires als ulls, tens tantes coses per dir,
cantam una cançó i així mos ho deim tot.
Es dos aprenem junts, me mostres es teu món,
me presentes ets animals, que un dia em vas pintar.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.

400 milles, 17 nusos, 24 hores

Nou de febrer,
port de Marsella,
a l’Alger,
encara esperen.

Es capvespre
la mar s’esvalota.
Pressentiment
a prop de Menorca.

No hi ha cap llum
allà a ses roques.
Senten cruixir
de matinada.

Capçanades
que són un neguit,
fins que un crit
desperta deveres.

Pressentiment,
un perill que amenaça,
i sa gent corre
descalça.

Caic a la mar,
m’agaf a una seca.
Veig un refugi
que és una cova.

Aquí dins
me passa una vida.
Demà matí
demanaré ajuda.

No hi ha ningú,
un silenci que espanta,
trossos que suren
i que la mar estampa.

Deu de febrer,
a prop de Menorca,
a l’Alger,
encara esperen.

Crid

Jo torn a començar,
jo torn a despertar
després d'un llarg viatge,
d'un mal somni que oblidar

Dic…
que no vull plorar,
perquè jo pens, pens per demà.

Dic…
que no hi vull pensar,
perquè no tenc forces per donar.

Dic…
que no vull esperar,
perquè no crec en es fracàs.

Crid, crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant.
Crid, crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant.

Dic…
que ho he d'intentar,
perquè jo vull tornar a començar.

Dic…
que he de lluitar,
tancar ets ulls… i anar més enllà.

Crid , crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant…

Crid , crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant…

Crid , crid tant...
Ningú m'escolta i estic cridant…

No ho necessit

Que no creus que ho entenc?
Tenc més coses clares que altres
i no entenc es motiu
Sempre hi ha "entrebanques"

I és clar que jo et vull dir
lo que més m'agrada.
I és clar que m'has de dir
lo que tu m'amagues…

Perquè tu creus que va millor així:
mirar es temps amb enyorança,
segur del que vull dir i desig,
que sempre hi ha esperança.

No m'amaguis lo que sents,
no m'amaguis lo que penses,
no t'aturis en aquest moment,
sempre en vindran d'altres.

Creus que no tiraré endavant,
però de forces no me'n falten.

Perquè tu creus que va millor així:
mirar el temps amb enyorança,
segur del que vull dir i desig,
que sempre hi ha esperança.