05 d’octubre 2012
400 milles, 17 nusos, 24 hores
Nou de febrer,
port de Marsella,
a l’Alger,
encara esperen.
Es capvespre
la mar s’esvalota.
Pressentiment
a prop de Menorca.
No hi ha cap llum
allà a ses roques.
Senten cruixir
de matinada.
Capçanades
que són un neguit,
fins que un crit
desperta deveres.
Pressentiment,
un perill que amenaça,
i sa gent corre
descalça.
Caic a la mar,
m’agaf a una seca.
Veig un refugi
que és una cova.
Aquí dins
me passa una vida.
Demà matí
demanaré ajuda.
No hi ha ningú,
un silenci que espanta,
trossos que suren
i que la mar estampa.
Deu de febrer,
a prop de Menorca,
a l’Alger,
encara esperen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada