La vida és bonica (però complicada)

Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.
No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.
Després de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.

El teu home és un tros de pa
però com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el món a terra,
què llargs es faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els dies, ja és Nadal;
els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?
I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),

fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.