25 d’octubre 2012
M'agrada el ping pong
A ningú li agrada que el truquin a casa a les cinc del matí
Em molesta molt, que m'arribis tard, amb el fred que fot, una hora aquí dret
Però que no te n'adones, que això és un suplici? No podem seguir així
Però que no te n'adones que l'amor entre els dos està tan malferit?
Per què m'atabales donant tot el dia la teva opinió?
Cal que et repeteixis dient-me el què penses de tots els meus actes? A veure si entens que ja sóc prou grandet per caminar solet per aquests mons de Déu
Que tu ja ets prou grandeta per parar de fer el tonto i deixar fer als demés!
Més val que ho deixem!
Que la vida són dos dies!
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí
Més val que ho deixem!
Que la vida són dos dies!
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí
Ja portem dos mesos des que vas marxar, i no sé res de tu
Com a mínim podries agafar-me el telèfon, que començo a inquietar-me, tinc ganes de sentir-te
Només et demano que parlem un moment per sentir-nos la veu
Que segur que també tu estaràs impacient, per saber sobre mi
Estic poc a casa, perquè està molt trista i li falta color
Que el meu llit se'm fa gran, que les nits se'm fan llargues, que no dormo mai bé, el capçal que em grinyola
Em revolco amb neguit, la teva nevera feia molt menys soroll
I quan esmorzo poso el 3/24 per no sentir-me sol!
Més val que tornem!
Que jo sé que m'estimes!
I que encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu
Més val que tornem!
Que jo sé que m'estimes!
I que encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu
Que jo encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada