El teu tresor

Treu del pou aquesta fressa,
buida l'esperit de tanta pols.
Sigues tu, no ho deixis perdre,
mira, olora i viu la vida a fons.
Sega arran la no ginesta,
trenca amb tot allò que tant confon.
Si ets pacient i més honesta,
ja veuràs que et menjaràs el món.

Trobaràs deserts, penya-segats, forats i rius;
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquest bon-son que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tant clar...

Tot curtint la senzillesa
vestiràs amb poc tenint de tot.
Somniant i amb la tendresa
aconseguiràs saber-ho tot.
Surt al sol sense roba,
deixa que t'escalfi tot el dors.
Pren i aprèn, la terra et dóna
tot allò que tant demana el cos.

Trobaràs deserts, penya-segats, forats i rius;
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquest bon-son que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tant clar...

Que la vida res et diu
si no ets tu qui somriu.
Mira el curs del teu riu

I no podràs mai despertar
d'aquest bon-son que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tant clar...

I no podràs mai despertar
del teu tresor tant clar...