Buidor dins el cor, buidor arran de pell. Buits els ulls, glaçats, buits tots els malsons. Els dies van passant i aquesta buidor és va escampant per tot. Buidor a cada instant, fins al moll de l’os.
Obriré cada racó aviem si, potser així, m'acarona l'aire. Gota a gota, molls els llavis per sentir el desig de cada besada. Ningú escoltarà el crit sord q'ofega tot aquest silenci. Ningú et donarà la mà encara que et vegi a terra; i somriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada