Cristalls trencats

Trista la nit en la foscor,
quan va esclatar aquell soroll,
cristalls trencats als nostres cors.
Trencant la pau, portant la por,
odi i tristesa als nostres cors,
cristalls trencats que anuncien morts.

I ho van cremar tot al seu pas,
la nostra forma d'estimar,
van segrestar la llibertat.
La llibertat dels sentiments
morta a les mans dels innocents,
mares i fills plorant de por quan cau el cel.

No volem mai més cristalls trencats,
assassins de dignitat,
mor l'esperança als nostres caps.
Ja mai no podré vore els teus ulls
ni el teu somriure,
només ràbia és el que em queda dins dels punys.

Ni a l'Alemanya amb els jueus,
ni a Palestina avui al revés,
ningú és pitjor si és diferent.
Diners, poder o religió
mai ningú faran superior,
plora la història amb tantes morts.