Pluja fina cau i el cos tremola Destells de llum, estels caiguts, que abans no havíem entès i ara abracem i ho podem tot perquè estem junts i el món batega. Quan estem junts tot creix i tot pot ser.
Aquells fantasmes vinguts del passat, No ens trobaran Dels dits ara en brollen milers flors I fa un sol radiant
Arriba i clou l'estança Caliu roent Perfum de verd per tot i un riu etern On farem net totes les pors i ofegar junts totes les ombres, perquè sols junts tot creix i tot pot ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada