Diëresi

Poses paraules
per dir el que estic cantant.

Poses la veu
per dir el que estic pensant.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.

Dóna'm la mà,
no perquè ara sigui fosc,
sinó perquè així em sembla tot més clar.

Sonen espases
a dins de la teva ment,
cercant la direcció,
confiant que el que estàs fent és el millor.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria no ser a prop quan estàs absent.
Quan estàs absent.

Tiba'm la corda, fes que em soni sobre el pit.
Que ressoni el que he sentit.

Mulla'ns amb l'aigua
que no haguéssim tastat mai.
I si ens ho beguéssim tot
et diria -he estat feliç
molt més del que mai m’hagués imaginat.

I no em perdonaria haver esperat, sol el proper tren.
I no em perdonaria haver passat, haver estat tan a prop
del que m’has donat.

Tu fas créixer en solitud
el regal que ens fas.
Van passant els anys,
no t'has cansat,
creixent endins.
Fer córrer els dits
pel tall dels llençols
que ha esquinçat l'atzar...

I és aquesta andana
on espero sol encara
la que fa que em senti a casa,
si ens trobem a partir d’ara
junts al proper tren.