He descobert

He descobert que la insignificança
de coses que no veig, desapercebudes crec,
és el que fa que en moments de boira espessa,
no hi vegi més enllà d’un kilòmetre potser.

Però sé que es dissiparà aviat,
ho espero i espero.
Doncs vull veure-hi amb claredat
per dir-te, ja arribo, ja arribo.
i et podré dir als ulls t’estimo.

Un petit somriure, una melodia,
coses increïbles que ens regala el dia
Una suau carícia i sentir el vent
que mou i remou dins meu
l’alegria de viure bé.

He descobert, que si vaig trobant les peces
d’aquest meu trencaclosques que vagin encaixant,
faré del mal un record autoesborrable,
la vida és una imatge difícil d’enfocar.

Peces i peces que muntar
paciència, demència.
Tan sols hi ha dues opcions,
construeixo o destrueixo,
i és millor si no menteixo.

Un petit somriure, una melodia,
coses increïbles que ens regala el dia
Una suau carícia i sentir el vent
que mou i remou dins meu
l’alegria de viure bé.