Ei! De tot el que vullgau: licors i llepolies, llençols de seda suau. Prima! Alliberant el caos, la gentola del sud, els amos del sarao. Primo! textures i sabors, tots els colors del verd, del blau, de l'amor... Prima, primo, fem-ho!
Plora, però es manté ferm, sempre amb un drama a la vista. Giren els aires, i el temps es burla de l'optimista. Sempre hi ha coses pendents... És, en la pau, un turista. Sap que no tot d'ell depèn, i avança el funambulista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada