Novembre

Riuràs per força
entre olors de pixum,
enmig de crits d'alcohol i ampolles,
d'una nyonya gris.

És nit de sants,
nit de fred i guspires,
nit de dol, xim-xim,
Ding-dong, ding-Dong!
Nits de sants,
de morts i difunts.

Són nits de porles,
nits barrufant el seny,
de plom, canons d'encàrrec,
principiants a mesells.

Nits de foc ,
nits de fang i castanyes .
nits de farts,
nits de boira i desguàs.
Nits de bars de merda en un sac.

Ram rampataplam!
Quin aviram!
Ram rampataplam!
Novembre sant, em cous.

Cent trons que esmolen l'eina,
estriparan el cel, cels.
Cent manyocs, tots fills de gleva,
ben junts per cremar els déus, déus.

Enmig de pluja,
preludis de l'hivern.
Nits de cor agre,
de gaites i esbufecs.
Cinc nits d'autista,
d'antics amics
Cinc nits, cinc tous.

Ei noi! No cal que espantis mosques.
Ei! Girona fa olor a sants.
Ei noi! Guaita l'arcàngel.
Ei! Girona és immortal!
Ei noi! Girona és imortal!

Dos cops, no tres,
com ens deia el frare.
Amb dos cops n'hi ha prou
Dos cops, no tres,
tanta tifa embafa.
Amb dos cops n'hi ha prou.

Repapiejant / Greix

Repapiejant 0:00
De vailet em deia el pare:
"Què vol ser quan siguis gran?
Un mal criat culpant la son
atrinxerat entre els llençols
fent l'indi amb sorna, cantant en sioux
les lletanies dels convents".
"estic ben tip tip tip
no vull que facis tard
per Déu t'ho juro que et trauré la mandra a cops de pal
Per més que piulis mofes d'orfenat
de vells xarucs repapiejant"
Just posar-me al llit li deia:
"No vull ser gran,
no vull ser com tu tan elefant"
Ei! A la fi et cuides tard
t'embrutes quan menys em vals
i et fixes en la mare per un reclam
i oxides híbrids d'odi sense fel
sobre un fill que es perd
no et calen crits si el que tu vols és mel
no et puc retreure l'ànsia
ni el neguit patern
Dabadabadabadibiboro
L'inri es perd quan un neix vell
no vull ser gran
si puc triar
deixa'm ser un nen
no un elefant.

Greix 3:04
Prou t'hi fixes i no hi caus
indagant a tort i a dret,
tot pidolant sol, sense ni un deix brut
que et torni el pols
esporgaràs renecs, costi el que costi
ho esporgaràs conscient que tu
pots córrer un risc furtiu
i perdre-ho tot de cop
en un sol jorn cornut
tot enfilant l'agulla
et cauran sanglots de cristall
tot mudant uns quants diàlegs muts
invicte et perds, sota una aixela gris
entre mig de les venes d'un cairat
tiretaporapopipopom
piula els fiscorns, tuturitupitapitu
sembla un mal joc confús
introvertit, gandul, tret per uns quant hàbits
ben fornicats per l'ús
sense suc ni bruc, com un conte de fades
des de baix estant
que et purgaran l'alè amb oli de ricí
pres d'un bocoi, tot pres d'un sol glop sense dir res
ennueg debades
com vils destrets de pus
fent servir remeis d'actriu
trufes d'encàrrec, cent vil falòrnies
homicides cobrant l'atur
no ets tu qui em fa perdre l'oremus?
entre el·lipsis de ciutat
enmig de lliris blancs
un seguit de profans
venent ànsies de bastaix
tirepote tirepota tirepotapoti
invertint a fons perdut
uns quants crèdits endeutats
graus tens disposes tu
enmig d'un roent redòs mesquí
és injust? El greix d'agulla.

Bevent passat

Són les onze del matí,
no em preguntis res, quiet
és un diumenge qualsevol,
m'aixeco i vaig de tort
i a la boca i tinc mal gust,
tot hi veig borrós.
El cap em va molt a poc a poc
mentre no puc parar
el meu carai de cor...
M'hauré, m'hauré...
de canviar el cervell.
Tot just tocat el tut
començo a rondinar
d'aquell despertador,
que sempre em sol posar nerviós.
I cada nou raig brillant em costa més dibuixar
l'esbós senzill d'un somrís abans
que fàcilment sortia
d'aquella engruna de niu dolç.
Em fa molt mal pensar que el futur és gris
que es podrirà fent un badall.
Tu sempre dius
que està ben bé a punt d'arribar.
A bona hora vindràs...
que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar
el temps corre,
se'ns està socarrimant
vull aiguardent,
jo ja no puc esperar.

Sants innocents

Ans ens si reia fent l'orni dels teus consells caducs
de luxes superflus, en nom d'algú
d'uns quants adorns gasius que corren cobrant-se enemics
per camins de pols, per un congost de pols
com un llop que fuig d'un eixam de trons
hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut
atrotinat per algú com tu
ben trist a despit d'un cel caigut
me'n ric dels usuaris de la creu
en pro de pau, per por de caure a l'infern
tu ets com un pas en fals un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un trist rebost
amb la pell i l'os, sense sang al cor
et puc semblar un intrús, un fillol de torn
que cada cop dóna menys de sí,
doncs tinc tots dos ulls ganduls
amb l'ànim embastat com per fer-ne un rusc
puc ser un botxí com tants
un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un gris rebost
Ben ferit d'amor, en dejú per tu
no entenc aquest vist-i-plau
doncs cada cop veig més perduts els pobres
com més esforç més desnerits!
Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m'hi faig
doncs no sóc tan innocent com per no ser esquerp
lluny de creure amb àngels
i menys vestits de color blanc!
Escarransit i amb baves com un jueu que ofen
Ves! Sense mala fe, escanyolit, escanyolit
Absolt potser per quedar bé...

Migranya

Guarda els mals de caps per l'endemà, sí...
Tots els queixics no et calen, t'encadenaran
ho saps molt bé
no ets un crio que passi fred
tants nervis et fan veure estranys...
Vés, el teu destí és un tint que no sol fer miracles,
un incert d'insults, difós per l'ús
escrinys per de fam
doncs, l'arc creix tort des de fa molt anys
no crec pas que algú esperi d'ell que faci el tomb
invicte et perds a dins d'un pou,
víctima dels plors
amb l'ànima d'un bardaix, l'opi de la son
serà l'hora d'un cru llistat
per un il·lús amic baldat
al peu del boulevard
tu tu tu
Just d'un trist envà sols cridar l'infern
et perds en veure creus
pots guardar en un sol pot tots els segons cremats, sí!
Potser que arribi un temps
no fora dit pels pèls
que et valguin tots enters
doncs l'arc creix tort des de fa molts anys
no crec pas que algú esperi d'ell
que improvís ens faci el tomb.
Mals de front...