Bevent passat

Són les onze del matí,
no em preguntis res, quiet
és un diumenge qualsevol,
m'aixeco i vaig de tort
i a la boca i tinc mal gust,
tot hi veig borrós.
El cap em va molt a poc a poc
mentre no puc parar
el meu carai de cor...
M'hauré, m'hauré...
de canviar el cervell.
Tot just tocat el tut
començo a rondinar
d'aquell despertador,
que sempre em sol posar nerviós.
I cada nou raig brillant em costa més dibuixar
l'esbós senzill d'un somrís abans
que fàcilment sortia
d'aquella engruna de niu dolç.
Em fa molt mal pensar que el futur és gris
que es podrirà fent un badall.
Tu sempre dius
que està ben bé a punt d'arribar.
A bona hora vindràs...
que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar
el temps corre,
se'ns està socarrimant
vull aiguardent,
jo ja no puc esperar.