La flor del taronger

Vaig ser indigne del teu somni,
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.

Ara em fan mal les teus llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.

Jo no vull fer-te oblidar
ni vull fer-me perdonar
només vull que quedi tot
on el temps ho va deixar

No sé si fou necessari
odiar per estimar
ni sé si fou imprescindible
destruir per construir

però el destí és inexorable
i el que has fet no es pot desfer
l'arrepentiment no esborra
els fets gravats en la roda del temps

perquè l'atzar té una llei pròpia
no hi taronja sense flor del taronger,
l'efemèrides del temps exacte
només satisfà el present.

Vaig ser indigne del teu somni
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.

Ara em fan mal les teves llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.

No et demano confiança
i tampoc és fe ni esperança
només vull que ho deixis fer
i el temps ja ho posarà en clar.