Jimi

Vam coincidir en un mirall
Et pintaves els ulls de carbó
Les finestres reflectien l’interior
d’aquell bar, mentre lliscàvem nit avall
Val la pena celebrar-ho com cal
“Cambrer, faci el favor de posar en fred el xampany!”
“Ara hi corro…”, va dir ell mofeta amb l’afany
de tancar ràpid i baixar la persiana avall
Llavors vaig pensar que allò
duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo
ja era el senyor…
L’endemà volies anar a un centre comercial
Necessitaves un llit, una taula, un sofà
Em vas dir que era per tornar a començar
mentre remuntàvem la Rambla del Raval
Quan aquell gos lleig em va voler mossegar
i l’amo begut et va dir “el vull fer sacrificar”
em vas convèncer que te l’havies de quedar
i ja érem tu i jo, llit, gos, taula i sofà
Llavors vaig pensar que allò
duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo
ja era el senyor…
L’endemà al matí no eren ni les set
Vaig pensar que eres tu amb el nas fred
qui em llepava la cara. Però aquell alè
era més aviat de gos mal nodrit i petaner
Vaig entendre que volia sortir
però al carrer i sense corretja va fugir
Per un moment casi segueixo el seu camí
Però el vaig atrapar i vam tornar junts al teu llit
Llavors vaig pensar que allò
duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo
ja era el senyor…
Ja era el senyor
Jo era el senyor
Ja era el senyor
Jo era el senyor
del teu cor