La rutina

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
vaig despertant, caminant, sempre endavant.

No tinc por, de l'aigua estancada
no tinc por, quan la pressa m'atrapa
si caic a terra, m'enfilo per les branques
caminant per on volen ocells sense ales
sense mapa, m'he perdut en una etapa
on he après a agafar-me a la vida quan canta!

He après a viure sense robar
he après a viure sense enganyar
sóc petit.... però també puc ser gran
construint el present amb les mans
m'he quedat, els detalls d'un somriure
petits detalls del dia a dia
trepitjant, sempre mirant on camines
seguiré buscant, recuperant el temps perdut!

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
vaig despertant, caminant, sempre endavant.

No vull veure tremolar unes mans pel fred
quan les cases s'ensorren de pena
no vull caure a la rutina dels senyors
i acabar dins d'aquest vell sistema
provaré a equivocar-me un altre cop
provaré de canviar els meus dies
miraré, de trobar l'alegria
sense pors, ni calers, ni manies.

Deixa'm canviar, rutina de les pors!
Deixa'm marxar, rutina dels senyors!

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
vaig despertant, caminant, sempre endavant.

Sortiré de dins del cor de la baldufa
per despertar i treure el fum dins del meu cap
sortiré de dins d'un món que no em belluga
ja he despertat, sense fum dins del meu cap!