Tot és possible

Tot està per viure
vine i fem que això sigui bonic
construïm noves raons.

Vull sentir-me lliure
i que el veí no sigui l'enemic
que ens uneixin les cançons.

Somiarem un món millor
cantarem per fer-nos escoltar
no hi ha res que ens faci por
junts arribarem molt més enllà...

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible.

Fora les cabòries
fem que sigui un ball de Carnaval
una oda a l'amistat...

Ets part de la història
triïs el que triïs, tu ja ho saps
seré aquí fent-te costat
que junts arribarem molt més enllà...

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
Com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible...

Tot és possible
si ho fas amb el cor!

Pintarem el cel i l'omplirem de mil colors
Com t'ho imaginis, tot és possible.
No deixarem que res ens pari, som la màgia i la il·lusió
som el que vulguis, tot és possible...

Tot és possible
si ho fas amb el cor!

La nit de Reis

El desembre és molt fosc
Però les llums fan tan maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens tan contents
Ells no saben que els Reis són els pares
Però tothom no té Reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
Però no és la droga el que vull
Que el que vull no es pot vendre amb recepta
Ja estic fart d'esperar
Aquesta vida m'ha maltractat massa
M'han fet gran tan de pressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Aquesta nit de reis
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M'il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d'esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m'agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Aquesta nit de reis
Per veure si estan bé.

Aquest món

Renecs, dolors o musaranyes
Tots tenim coses estranyes
i tan diferents

A mi m'agrada beure en tassa
a tu t'agrada dormir massa
manies que tens

Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu
Tots suportem les nostres tares
Lluita per les ganes

Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom
Què hi ha molta bellesa en aquest món!
Desitges pau i tens la guerra

I si volguessis buscar la manera
de no estar patint
I entenc que no m'escoltis massa
jo seguiré bevent amb tassa
manies que tinc

Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu
Tots suportem les nostres tares
Lluita per les ganes

Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom
Què hi ha molta bellesa en aquest món!
Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu

Tots suportem les nostres tares
Lluita per les ganes
Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom
Què hi ha tanta bellesa en aquest món!
Si mires bé veuràs que maco és aquest món!

Va ser ahir

Va ser ahir
si no vaig errat
quan tot s'allunyava
tot el que he estimat
tan lluny de mi.

Sense el món
no me'n sé avenir
això no feia falta.
I que hi faig jo aquí?
tan lluny i sol.

Lluito amb el passat
que poc a poc, m'ha trencat
i mai més no tornarà.

Abatut
he anat intuint
tot el que puc perdre
tot el que no tinc
o ja he perdut…

Crec en el futur
que l'ahir, ja ha passat
i mai més no tornarà.

La cançó de la rebequeta i el moscatell

Curiós, qui ho hagués dit
que una musa em fes patir tant
que aquella nena d'ulleres que em feia crits
avui seria una dona gran.

I ens escrivim, mentre es fa de nit
tu prens la fresca i jo tinc calor
i el concepte de musa pren molt sentit
quan del que em dius en faig una cançó...

I a la ciutat van passant els dies
I l'estiu que es va apagant, es fa tardor.

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell.
Corre, beu una miqueta
que la set apreta
i les muses també beuen moscatell.

Curiós, qui ho hagués dit
que amb els anys ens faríem grans
i la nena d'ulleres que em feia crits
avui seria tan important.

I no ho entenc, però ja m'és igual
ets tan bonica que perdo el nord
per mi ets la musa perfecte en un pedestal
i jo l'ingenu que creu en l'amor...

I en els petons, i en el teu somriure
i en aquelles nits d'agost
que ja no hi son...

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell.
Corre, beu una miqueta
que la set apreta
i les muses també beuen moscatell.

Corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell.
Corre, beu una miqueta
que la set apreta
i les muses també beuen moscatell.

És massa tard

Quan les coses no funcionen és millor deixar-ho estar.
Només puc callar la boca i assentar-me al teu costat,
i sentir-me un miserable per tractar-te com ho he fet.
Sé que t'és difícil creure'm, però et volia ser sincer.
Oh. Oh.
I vist com van les coses, només puc abaixar el cap.
I pensar mentre m'ignores.

Que cinc anys són masses anys
per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.

Però quan les coses es calmin
i no em despreciïs tant,
podem enganyar les coses i tornar-nos a mirar els ulls.
Potser aconseguim no veure més que un somriure entre tots dos,
però és que em mereixo que m'ignoris.

Per ser tant covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser un covard
i fer-te tant de mal,
que els teus ulls m'estan mirant com no ho han fet mai.
Però ara és massa tard
per poder canviar el que he fet,
destrossar tot aquest temps per ser com sóc
Uh. Ah.
Destrossar tots aquests anys per ser un covard.

Per ser un covard,
per ser un covard,
covard...

A un pas de ser feliç

Hola bon dia, pregunteu-me com estic
Em trobo bé, i estic a un pas de ser feliç
Tinc molta sort, i moltes ganes de seguir
Hola bon dia, estic a punt de ser feliç
Em queda un pas.

Hola princesa, formo part del teu voltant
No sé el teu nom, què fas, d'on vens, ni a on t'aniràs.
Sé que és molt tard, potser ja és hora de marxar
Veig que princesa a poc a poc t'estic perdent
Però m'és igual.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos es va enfosquint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Molt bona nit amics, me'n vaig a buscar el llit
Un dia més el trobaré molt sol i trist
Però tancaré els ulls i pensaré que he tingut sort
Perquè princesa, avui tinc son i amb tu al costat
No puc dormir.

I mentre el cel es va aclarint
Tot el meu cos s'està morint per dins
Demano ajut, no ho dic per dir
Que anar mentint no em fa sentir gens bé.

Si tanco els ulls et veig somiant amb mi
Si tanco els ulls et veig ballant per mi
Si tanco els ulls veig que no puc dormir
Però avui tu no ets aquí.

Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
Hola bon dia, pregunteu-me com estic.
(Em trobo bé)

Històries curtes

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
Na na na na na na na na na na

Jo crec en bruixes que es desfan al sol
que maleeixen pares ofuscats
per una pruna vestida de dol
amb les mans plenes de somnis trencats

No fas la cara, no tens perquè
d'alçar les mans al cel
veig instruments de pas, gent tremolant de fred
lamento ser tan a prop teu

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
Na na na na na na na na na na

Un príncep blau vagant per la ciutat
pregunta si algú ha vist el seu castell
la gent se'l mira i riuen entre dents
pot ser que ho trobin divertit

Hi ha un cos de pas que no pot moure els dits
i s'ha trobat enmig dels arguments
i tu estirat a casa i sense massa traça
has destapat els ulls sense color

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
Na na na na na na na na na na
Na na na na na na na na na na

Cauen del cel escumosos trossets del meu cap
Camina trista i sense cap consol
sense massa temps per descobrir
que no té coratge, l'altre no té traça
i el que queda vol saber estimar

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
Na na na na na na na na na na

Mai més

"Per tots els Peter Pan del món.
Per tots aquells que, tot i sentir-nos nens,
descobrim que ens estem fent grans,
amb coses tan simples com estimar…
Perquè realment els petons no son didals".

Estimada Wendy,

"Com és la llum que hem trepitjat?
com és el sol?
Et faig costat
esmicolant records per tu, per tu.

Jugant d'esquenes
a un món confús
recels d'un cor
que a poc a poc vaig estimant.

Son moltes nits sentint els udols
dels nens perduts.
Et dic que vull deixar de jugar
per ser estimat.

Hi ha molts estels per escollir
i tu el vas trobar.
Ara jo vull cosir el teu cor amb un didal.

No pots entendre el que ha passat?
m'estic fent gran…
Els anys ens passen per igual
no puc ser un nen.

No et vull esborrar dels meus records
tot és estrany...
Et vaig ensenyar tots els camins
però ells van canviant.

No és mala nit per fer fer-nos grans
i descobrir…
que el meu desig és ser a prop teu
no puc ser un nen.
Per fi els teus llavis són didals."

Peter Pan.

Ho tornaria a fer

Amb la mirada en blanc, el nas rajant
I aquella pols vestint un cos inquiet, content
Com una núvia a punt de dir que sí
Va ser un moment preciós, com ho era aquell vestit
Que no fa masses nits, fugint d'aquest estiu
Anàvem descosint per oblidar el mal temps
Que la foscor va fent més llarg i espès
Va ser tan divertit parlar sense dir res…

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
Ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius, si sobrevius.

Amb el somriure trist, sense vestit
Lluitant amb la il·lusió que ens va fer perdre-ho tot
És tan desesperant tenir raó
Perquè no van dir res? I així no ho haguéssim fet
Que fa tres anys, quan rèiem, mai no fèiem por
No era tan divertit, però almenys dèiem que no
Potser ho vam fer per oblidar el mal temps
I és que és tan divertit parlar sense dir res…

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
Ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer.
I a fer… i sobrevisc.

Els teus ulls glaucs

Podré excusar-me per parlar
potser de coses sense seny
que em faran mal
si sóc estrany, noi sense fons
o simplement sóc diferent
diguem-ho tu
no són raons prou consistents
jo crec que no, no ens coneixem

Faig cas al cel
o als teus ulls glaucs
que em fan pensar
com sortiré de la foscor

Pot passar el temps i anar perdent
la timidesa del principiant
que puc ser jo
he vist miralls que es van cansant
a poc a poc els meus consells
a mi mateix
s'ha reflexat un llarg camí
sense final, que és el destí

L'han fabricat
els teus ulls glaucs
reflexant la solitud
que he recobert
parlant del temps

Despullant els colors
parlarem de foscors
obrirem un camí
sense oblidar
els teus ulls glaucs
els teus ulls glaucs
els teus ulls glaucs
passa el temps,
però no canviïs el color
dels teus ulls glaucs