Ho tornaria a fer

Amb la mirada en blanc, el nas rajant
I aquella pols vestint un cos inquiet, content
Com una núvia a punt de dir que sí
Va ser un moment preciós, com ho era aquell vestit
Que no fa masses nits, fugint d'aquest estiu
Anàvem descosint per oblidar el mal temps
Que la foscor va fent més llarg i espès
Va ser tan divertit parlar sense dir res…

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
Ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius, si sobrevius.

Amb el somriure trist, sense vestit
Lluitant amb la il·lusió que ens va fer perdre-ho tot
És tan desesperant tenir raó
Perquè no van dir res? I així no ho haguéssim fet
Que fa tres anys, quan rèiem, mai no fèiem por
No era tan divertit, però almenys dèiem que no
Potser ho vam fer per oblidar el mal temps
I és que és tan divertit parlar sense dir res…

Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
Ho tornaria a fer, i a fer, i a fer.
Que un any en blanc no mata
Si sobrevius.
De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer.
I a fer… i sobrevisc.