12 de gener 2013
Massa tard
S'ha fet tard. El bar ja tanca i sortim al carrer.
La nit és plena i tot camina lentament,
Aquell temps ens va oblidar.
Hem viscut arrepenjats, jugant amb el destí.
Les hores esborrant l'absència de tants anys.
Sé que tot segueix igual.
I veig com brilla aquesta nit.
Fa temps que no em sentia així,
Els dos ens vam tirar de cap a un mar perdut.
I fins que va arribar el matí,
Nedant, fotuts en aquest llit.
Dos nàufrags s'estan ofegant
És massa tard.
No dic res, esmorzarem records i crosanets.
Inundarem somriures i tempestes.
No sabrem d'on bufa el vent.
Bona nit, quan vulguis ho tornem a repetir...
El sol que crema rera la finestra
Entrarà sense permís.
I ja no brilla aquesta nit,
S'ha fos la llum de l'esperit
Són contes d'uns avantpassats que van morir.
I fins que va arribar el matí
Nedant fotuts en aquest llit
No queden marques als llençols
És massa tard.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada