Granotes

Hi ha un estudi que posen
Granotes en una olla
I neden amb aigua que es va escalfant
Subtilment poc a poc fins que l'aigua crema
I acaben morint no saben reaccionar

No entenc que els hi aporta tot això als científics
No entenc que millora a la humanitat,
Per el que si que se
El que si que sento
Es que amb l'experiment m'hi he identificat
Des de que et vaig conèixer que som com granotes
Que molt lentament s'han acostumat
A la pell de l'altre a quedar-se a casa
A menjar crispetes i anar-se engreixant

Un sofà llarg ample,
Una pantalla de plasma molt gran
I a dalt fotos de tu i jo abraçant-nos
Fent un somriure estendaritzat.

Fa anys que els nostres cossos no saben sorprendre'ns
Però es necessiten, no saben estar sols
Les mans fan carícies a la pell de l'altre
I neix un badall amb un soroll inclòs,
El temps va passant i els hàbits no canvien,
Segueixo dormint al costat dret,
Quan vas cap al bany no tanques la porta,
Abans em queixava però ara més igual.

No entenc l'interès de fer bullir amfibis,
No entenc que millora a la humanitat,
Però si seguim junts amb aquesta inèrcia
Acabarem verds cridant croac croac croac.

Un sofà llarg ample,
Una pantalla de plasma molt gran
I a dalt fotos de tu i jo abraçant-nos
Fent un somriure estendaritzat.

I un sofà llarg ample,
Una pantalla de plasma molt gran
I a dalt fotos de tu i jo abraçant-nos
Fent un somriure estendaritzat.

Hi ha un estudi que posen
Granotes en una olla
I neden amb aigua que es va escalfant
Subtilment poc a poc fins que l'aigua crema
I acaben morint no saben reaccionar.

Avorrim

La veïna s'ha avorrit finalment del seu marit,
ha sortit per aquella porta i mai més li farà el llit.

El porter del meu veïnat, com que també està avorrit,
s'ha comprat pinzells i teles. Pinta quadres d'amagat.

L'Óscar també està avorrit de veure-la i no actuar,
fins avui que ha decidit atacar-la disfressat de Superman.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Treu-me de l'avorriment.

Els de baix estan avorrits un dissabte havent dinat,
per això se'n tornen al llit a desfogar ansietats.

El gos del cinquè primera estava trist bordant sempre al balcó.
Ahir es va decidir avorrit a saltar per plegar i tancar el teló.

I fa un any, jo avorrit a una habitació d'hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.

Asseguda estaves, quieta en el seient,
mirant la finestra que alguna cosa et distragués.
Fins que, al apropar-me, et vaig demanar el nom,
i tu em vas respondre: treu-me de l'avorriment.

Treu-me de l'avorriment.
 I tu em vas dir: Treu-me de l'avorriment.

Fil de llum

Quan sento que tot s'ha acabat
Que no sé aixecar el cap
Que no tinc forces per continua cap endavant
Quan sento que me fet petit, que ja no crec en mi
Que el món continuaria igual si jo no fos aquí
Llavors m'esforço a recorda la teva cara el meu davant
La meva orella escoltant, la teva veu, baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi
I vaig prometre aprendre el repte a partir d'aquell instant

Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.
Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.

Quan sento que res té sentit
Que el món està girant,
No sé com posar un peu a terra i recomençar
Quan sento que no queda res pel que sempre he lluitat
I cau cada desig que m'ajudava a pensar
Torno altre cop a recordar la teva cara el meu davant,
La meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant,
Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi
I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.
Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.

M'agrada el ping pong

A ningú li agrada que el truquin a casa a les cinc del matí
Em molesta molt, que m'arribis tard, amb el fred que fot, una hora aquí dret
Però que no te n'adones, que això és un suplici? No podem seguir així
Però que no te n'adones que l'amor entre els dos està tan malferit?

Per què m'atabales donant tot el dia la teva opinió?
Cal que et repeteixis dient-me el què penses de tots els meus actes? A veure si entens que ja sóc prou grandet per caminar solet per aquests mons de Déu
Que tu ja ets prou grandeta per parar de fer el tonto i deixar fer als demés!

Més val que ho deixem!
Que la vida són dos dies!
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí
Més val que ho deixem!
Que la vida són dos dies!
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí
Que m'agrada el ping pong, mentre escolto Pink Floyd, a la llum del matí

Ja portem dos mesos des que vas marxar, i no sé res de tu
Com a mínim podries agafar-me el telèfon, que començo a inquietar-me, tinc ganes de sentir-te
Només et demano que parlem un moment per sentir-nos la veu
Que segur que també tu estaràs impacient, per saber sobre mi
Estic poc a casa, perquè està molt trista i li falta color
Que el meu llit se'm fa gran, que les nits se'm fan llargues, que no dormo mai bé, el capçal que em grinyola

Em revolco amb neguit, la teva nevera feia molt menys soroll
I quan esmorzo poso el 3/24 per no sentir-me sol!

Més val que tornem!
Que jo sé que m'estimes!
I que encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu
Més val que tornem!
Que jo sé que m'estimes!
I que encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu
Que jo encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu