Hi ha un estudi que posen
Granotes en una olla
I neden amb aigua que es va escalfant
Subtilment poc a poc fins que l'aigua crema
I acaben morint no saben reaccionar
No entenc que els hi aporta tot això als científics
No entenc que millora a la humanitat,
Per el que si que se
El que si que sento
Es que amb l'experiment m'hi he identificat
Des de que et vaig conèixer que som com granotes
Que molt lentament s'han acostumat
A la pell de l'altre a quedar-se a casa
A menjar crispetes i anar-se engreixant
Un sofà llarg ample,
Una pantalla de plasma molt gran
I a dalt fotos de tu i jo abraçant-nos
Fent un somriure estendaritzat.
Fa anys que els nostres cossos no saben sorprendre'ns
Però es necessiten, no saben estar sols
Les mans fan carícies a la pell de l'altre
I neix un badall amb un soroll inclòs,
El temps va passant i els hàbits no canvien,
Segueixo dormint al costat dret,
Quan vas cap al bany no tanques la porta,
Abans em queixava però ara més igual.
No entenc l'interès de fer bullir amfibis,
No entenc que millora a la humanitat,
Però si seguim junts amb aquesta inèrcia
Acabarem verds cridant croac croac croac.
Un sofà llarg ample,
Una pantalla de plasma molt gran
I a dalt fotos de tu i jo abraçant-nos
Fent un somriure estendaritzat.
I un sofà llarg ample,
Una pantalla de plasma molt gran
I a dalt fotos de tu i jo abraçant-nos
Fent un somriure estendaritzat.
Hi ha un estudi que posen
Granotes en una olla
I neden amb aigua que es va escalfant
Subtilment poc a poc fins que l'aigua crema
I acaben morint no saben reaccionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada