Avui que fas anys

Avui ens hem reunit aquí,
arribats de tots els vents,
per celebrar junts el camí
Que anem guanyant la guerra al temps!
Que seguim vius, al joc imprevisible.
Que en tenim prou,
quan coincidim,
enmig del laberint
d'aquest món impossible.

I amb el cor a celobert
de rialles i records
qüestionar tots els poders,
celebrar els antics amors.
Vells somiadors vivint a la deriva.
Quan fa mal temps,
si ens plora el cor,
solem cantar cançons
com si ens hi anés la vida.

Seguim aquí.
Seguim sumant històries, seguim vius.
Salvant a poc a poc tots els paranys.
Seguim a prop avui que fas anys.

Seguim aquí
malgrat tota la boira del camí.
Pels laberints de la paraula junts
anem a poc a poc perquè anem lluny.

I quan la mort ens porti flors,
quan la vida ens porti lluny,
quan visquem en els records,
quan el temps ens tanqui els ulls,
tingues clar que tot és un miratge.
Potser al final
ja haurem entès
que no som gaire més
del que donem als altres.

Seguim aquí.
Seguim sumant històries, seguim vius.
Salvant a poc a poc tots els paranys.
Seguim a prop avui que fas anys.

Seguim aquí
malgrat tota la boira del camí.
Pels laberints de la paraula junts
anem a poc a poc perquè anem lluny.

Seguim aquí!
Seguim vius, seguim a prop.

Bufa fort el teu desig!

És hora de tornar a casa

Cada vers una bala.
A cada balç hem trobat les paraules
que s'han tornat camí,
que han omplert aquest passatge.

Passatgers i equipatge
vam salpar amb un desig de fugida
i cada port la nit
ens ha anat canviant la vida.

Guardarem cada albada com un tresor
cada ball, cada plaça, cada cançó,
l'alegria del viatge, els nous amics,
també els malsons
És hora de tornar a casa.

Pels infinits camins del món
ens seguirem trobant,
potser amb un altre nom,
però amb la mateixa clau:
volar i ser lliures.
Sé que també ho saps:
mai és el primer cop.
Venim ballant plegats
des d'altres vides.

La veritat és senzilla:
a cada passa la sort es provoca.
El cor canta un camí,
qui el segueix mai s'equivoca.

Des del cor de Ramallah fins als Balcans.
Des de Tòquio a la pluja de Bogotà.
Dels teus ulls d'aigua clara, del Senegal fins a Nova York
És hora de tornar a casa

Pels infinits camins del món
ens seguirem trobant,
potser amb un altre nom,
però amb la mateixa clau:
volar i ser lliures.
Sé que també ho saps:
mai és el primer cop.
Venim ballant plegats
des d'altres vides.

El combat

Només si no perdem l'ànima lliure.
Només si no ens venem felicitat.
Només si sabem mantenir el somriure
a punt per tots els monstres que vindran.

Només si no toquem de peus a terra.
Només si no ho recolzes tot aquí.
Només si ens apropem sense disfressa.
Només si no tens por de ballar amb mi.

I aprendre a estimar
amb les mans obertes
per donar i deixar marxar.

I a poc a poc descobrir
tots els mapes del teu cos.
I tendrament resseguir
els camins sobre la pell.
Molt lentament esclatar
Sortir pels aires volant
com si no hi hagués demà.

Tota la roba per terra.
A la nostra dolça guerra
no hi haurà vencedors ni derrotats.
Tot el foc de la batalla
és la nostra pell que balla
amarada pel combat.

Només si caminem sense promeses.
Només si no ens venem seguretat.
Només si no comprem ni mais ni sempres.
Només si aquest amor ens fa més grans.

I aprendre a estimar
amb les mans obertes
per donar i deixar marxar.

I a poc a poc descobrir
tots els mapes del teu cos.
I tendrament resseguir
els camins sobre la pell.
Molt lentament esclatar
Sortir pels aires volant
com si no hi hagués demà.

Tota la roba per terra.
A la nostra dolça guerra
no hi haurà vencedors ni derrotats.
Tot el foc de la batalla
és la nostra pell que balla
amarada pel combat.

La teva pell i la meva
de la nit fins al matí.
Al teu llit he sentit la primavera.

La teva pell i la meva
de la nit fins al matí.
Al teu llit hem encès una foguera.

Tota la roba per terra
de la nit fins al matí.

Ara que balles amb mi

La pluja para el temps a la ciutat.
Algú camina sol davant del mar.
Hi ha un últim tren que s'escapa,
una història que se'n va
Corren sota l'aigua dos amants.

Un home canta i calma el cor trencat.
La boira regna pels carrers cansats.
Mentre una vida comença,
la ciutat es va adormint
ara que tu balles amb mi.

Que el temps guardi un racó
per guarir aquest plor.
Que la pluja d'aquesta cançó
acompanyi als cors ferits fins que surti el sol.

Ella torna a casa sense por.
Hi ha un vell fanal que es rendeix a la foscor.
En un vagó solitari es retroben dos amics,
ara que tu balles amb mi.

Que el temps guardi un racó
per guarir aquest plor.
Que la pluja d'aquesta cançó
acompanyi als cors ferits fins que surti el sol.

Memòria de les mans

Deixo anar aquesta cançó
perquè el vent la porti lluny.
Perquè apropi un tros de món
a la cala dels teus ulls.

És plena de pobles vells,
d'enyorances i records.
Perquè t'inundi el cor, com un estol d'ocells,
si un dia sents cantar-la a prop.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

Ja fa molt d'aquell estiu,
qui sap on t'ha dut el món.
Si també somrius per dins
quan fondeges els records

Si a les nits que cantes trist
el teu llit es un vaixell
resseguint els mars de la meva pell,
aixoplugant-nos de l'oblit.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

I alguna nit el meu amor sapastre
clava una daga al pit
d'aquest cor malferit que mai t'aparta.
Una cançó guarda la nostra història
i quan el present dorm
sortim a navegar per la memòria.

Vam deixar les pors a prop del mar.
Vam desfer la nit en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.
Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge,
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

Barcelona

Vaig buscant un traç de vida
pels carrers de la ciutat,
on canta història mestissa,
filla de moltes meitats.
Les espines d'una rosa
que has anat perdent.
Busco en tu alguna cosa
que em recordi que ens en sortirem.

Porto el so de Barcelona
que està fet tants camins,
de petjades de molts pobles,
d'ultramar a terra endins.

De la Cuba cantadora,
gitaneta de la nit.
De parrandes i revoltes.
Dels que no sabem dormir.

Presa del capitalisme
tu la pots sentir plorar.
Ni anarquista, ni indignada
balla trista la ciutat.
Barcelona poderosa
bella esclava del poder,
busco de tu alguna cosa
que em recordi que ens en sortirem.

Porto el so de Barcelona
que està fet tants camins,
de petjades de molts pobles,
d'ultramar a terra endins.

De la Cuba cantadora,
gitaneta de la nit.
De parrandes i revoltes.
Dels que no sabem dormir.

Jo porto el so de Barcelona.
Ese sonido que a mi me gusta,
que mi gente baila y me apasiona.
Jo porto el so de Barcelona.
Que encara canta, que encara sona.
Jo porto el so de Barcelona.
Yo soy el sonido de la lucha.
Jo sóc la força de la dona.
Jo porto el so de Barcelona.
Con mi gente, con Txarango así se goza.

Barcelona
poderosa
gitaneta
de la nit.

Barcelona
cantadora.

Si sabessis

Com un secret al fons dels ulls,
una cançó que mai no he dit
Hi ha un somni que s'assembla a tu.
Porta el teu nom, la meva nit.

I un neguit va calant foc si ets a prop meu.
Un desig sempre eriçant la meva pell.

Si sabessis un trosset de com et vull
Si sentissis un pedaç del que he callat
Si poguessis veure'ns junts amb els meus ulls
Si sentissis un pedaç el que he callat

Però hi ha una veu que em diu:
guarda algun somni pendent
que en el desig estem més vius...
Més que en allò que desitgem.

Hem caminat velles ciutats
pels seus carrers, entre els fanals.
També he inventat les nostres mans
desfent el temps, un matí llarg.

I un neguit va calant foc si ets a prop meu.
Un desig sempre eriçant la meva pell.

Si sabessis un trosset de com et vull
Si sentissis un pedaç del que he callat
Si poguessis veure'ns junts amb els meus ulls
Si sentissis un pedaç el que he callat

Però hi ha una veu que em diu:
guarda algun somni pendent
que en el desig estem més vius
Més que en allò que desitgem.

Cançons de llibertat

Hem recollit a poc a poc la vostra flama.
No deixarem enrere cap de les batalles.
Per calar foc esperarem la tramuntana.
Lluna d'enyorança. Lluna que ara canta.


Plens d'esperança, vam néixer inconformistes.
Sempre amb la lluita, sempre antifeixistes.
Hem perdut la por, un futur s'obre:
no teniu presons per tancar a tot un poble.

Amb el cor gelat a les entranyes
preníem el fil de les muntanyes,
érem tot un poble caminant.

Rius de gent seguien la carena,
guardava la nit la lluna plena
i una cançó trista pels companys.
Una cançó trista pels companys.

Sonen al vent cançons de llibertat,
són la resposta de tot un poble despert.
Seguim tossudament alçats,
venim a capgirar la història.
No deixarem de caminar
per la memòria dels que van lluitar primer,
per les que arribaran demà,
tothom al carrer!

Davant del fred hem calat foc a la bandera.
Contra el poder tenim armada la trinxera.
Vivim alhora als dos costats de la frontera.
Contra tots els ordres, la ferotge fera.

Els que ahir creuaven les muntanyes
són els que ara creuen les onades
venuts a l'abisme de la mar.

Mentre hi hagi un gest hi haurà esperança.
Mentre hi hagi algú que obri la casa.
Un poble rebel llest pel combat.
Un poble rebel llest pel combat.

Sonen al vent cançons de llibertat,
són la resposta de tot un poble despert.
Seguim tossudament alçats,
venim a capgirar la història.
No deixarem de caminar
per la memòria dels que van lluitar primer,
per les que arribaran demà,
tothom al carrer!

Somos los caminos que tejieron vuestras huellas.
Somos los poemas que guardasteis en el viento.
Nacimos abrazadas a repúblicas sin miedo,
a otoños de rojas primaveras.

Somos el latido que sembrasteis sobre la piel de heridas viejas
y el presente que me disteis de futuro sin espera.
Somos el pueblo que camina.

Sonen al vent cançons de llibertat,
són la resposta de tot un poble despert.
Seguim tossudament alçats,
venim a capgirar la història.
No deixarem de caminar
per la memòria dels que van lluitar primer,
per les que arribaran demà,
tothom al carrer!

Nous camins

L'aigua d'aquest riu.
La llum dels estius
i tots els records
que amb vosaltres, guardo al cor.


El sol de l'hivern.
Els dies eterns.
Veure la neu
com cau, a prop teu.


Nous camins vindran
I amb ells vindran nous somnis.
Que mai s'adormi
la llum del nostre far.

Quan vingui la nit
queda't aquí,
apaga el soroll
d'aquest món boig.

A totes les pors.
Als petits errors
que han construït
el que som ara aquí.

A tots els atzars
que des de molt lluny
obren els mars
i ens deixen estar junts.

Nous camins vindran
I amb ells vindran nous somnis.
Que mai s'adormi
la llum del nostre far.

Quan vingui la nit
queda't aquí,
apaga el soroll
d'aquest món boig.

Les coses senzilles

La vida és tant fràgil,
és tant fràgil estar aquí
recorrent el camí,
comprenent el mandala

T'ho posaré fàcil
sé que demà no estarem vius.
No estarem vius.
Tu i jo serem uns altres.

I reptes, llocs i gent
seran només pols en el temps.
Som de vent i ales.
Som de vent i ales.


Provant de viure lent
anem cuidant d'aquest present.
D'aquest present.


He vist la mort vetllar el meu llit
i sé que serà bonic deixar aquest cos a terra.
Perquè ressoni a l'infinit, he fet
aquesta cançó per no guanyar cap guerra.
Tenim el cor rebel.

La vida és tant fràgil,
és tant fràgil estar aquí
recorrent el camí,
agraint cada passa

T'ho posaré fàcil
sé que demà no estarem vius.
No estarem vius.
Tu i jo serem uns altres.

I reptes, llocs i gent
seran només pols en el temps.
Som de vent i ales.
Som de vent i ales.

Provant de viure lent
anem cuidant d'aquest present.
D'aquest present.

He vist la mort vetllar el meu llit
i sé que serà bonic deixar aquest cos a terra.
Perquè ressoni a l'infinit, he fet
aquesta cançó per no guanyar cap guerra.
Tenim el cor rebel.

Tant difícil dir-nos les coses senzilles
Tant difícil fer-nos mes fàcil la vida
Tu ja ho saps a vegades no trobo el camí
i al final d'aquest laberint només hi ha

Només hi ha un t'estimo.

Quan cau el sol

Vam voler arribar allà on surt sol.
Mai havíem sentit tant nostre el temps
com l'estiu que vam emprendre el vol
com ocells.

Un desig per cada estel fugaç.
Un paisatge nou a l'horitzó.
Despertar davant de tots els mars
d'aquest món.

Si has sentit, quan cau el sol,
aquella enyorança estranya
Si el teu cor batega trist
emprèn el vol.
No t'ho pensis més i salta.

Tantes vides que no hem agafat
Tants adéus amb el sol del matí
Tants cops reparant el cor trencat
que viatja amb mi.

Si has sentit, quan cau el sol,
aquella enyorança estranya
Si el teu cor batega trist
emprèn el vol.
No t'ho pensis més i salta.

Als teus ulls, profunds i foscos,
m'hi he perdut en matinades
tot buscant el meu camí.

I a la solitud dels boscos
hi he trobat la pau calmada
que mai no trobava aquí.

Buscarem un lloc tranquil per fer-hi nit
i tocarem tot l'univers a dalt dels cims.
Més enllà de l'horitzó
posarem a prova el cor
per tornar a desfer el camí.

La foguera

Vam encendre una foguera
on cremar tota la pena,
per deixar enrere el temps,
per renéixer de la cendra.


Amb el beure de les bruixes
vam omplir-nos de saviesa
per fugir de la pell,
sentir bategar la terra
Portem la terra a dins!


Les ales noves,
sense fantasmes.
Giren els astres
com un tresor.


Les ales noves
per volar lliures
com aquest riure
que neix del plor.


Porto el foc de la foguera de Sant Joan
que crema la pena! Crema la pena!
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
per cremar tot allò que ens fa mal.


Amb allò que ja no érem,
amb les coses que ens sobraven,
vam agrair el camí,
vam alimentar les flames.


I ara, sota les estrelles,
un gran foc de fusta vella
crema com el destí
que obre totes les finestres.
Portem la terra a dins!


Les ales noves,
sense fantasmes.
Giren els astres
com un tresor.


Les ales noves
per volar lliures
com aquest riure
que neix del plor.


Porto el foc de la foguera de Sant Joan
que crema la pena! Crema la pena!
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
per cremar tot allò que ens fa mal.


Que canti la plaça,
que torni a cantar
no volem marxar ja cap a casa.
Que canti la plaça,
que torni a cantar.
Ballarem tota la nit fins a l'albada.


Porto el foc de la foguera de Sant Joan
que crema la pena! Crema la pena!
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
per cremar tot allò que ens fa mal.

A la deriva

Tenim el cor a prova de bales,
un horitzó, també unes ales.
Hem vist caure la frontera
i en el teu cos de pols d'estrelles.

Hem desfet tots els camins.
Hem après de l'infinit.
Mica en mica, com balla la vida,
ballarem aquesta nit.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.
Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou.

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

De Luther King, de Víctor Jara,
portem els somnis del Che Guevara.
Hem vingut a trencar els marcs.
Tenim les ales de la Rosa Parks.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.
Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou.

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

Que quan tu balles es desfan les hores, el temps millora.
Sento com les ànimes s'animen.
Puc veure com volen i troben una nova veu de llibertat que sona.
Bones vibracions per totes les persones.
Caminem sempre junts amb la mà al cor.
Som el poble viu, la flama en la foscor.
Som un paisatge de vida que crida i no oblida.
Som la sortida agraïda desfent mentides.
Una lluita compartida!

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

De tot arreu

Desperta el dia sota el sol,
hi ha algú que cuida la terra.
Algú que ja respon al plor
amb les mans d'un vell profeta.
Tu ets el canvi que vols veure,
no esperis que arribi l'hora.
Sigues tu qui aparta les pedres,
qui vetlla pel món que plora.


El meu poble ve de tot arreu.
És un poble humil camina a peu.
Té molts noms. Té molts déus.
El meu poble ve de tot arreu.

Tanca els ulls

Plou entre tu i els altres
sé bé què sents posat dins la mateixa guerra
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps
sé bé què sents

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí

Les estrelles són fars a l'horitzó
jo sempre les he vist en els teus ulls
duus a dins inquieta i viva
la crida dels esculls
d'una terra llunyana
somnis enllà.
Quan la nit, nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te des del mar
les sirenes del viatge
no ho dubtis i emprèn el vol
aquí tens el meu desig: camina!
Camina lluny
camina com qui vol saber-ho tot
camina fins a trencar-te
camina

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí

Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu no pretenguin tenir-te,només acompanyar-te
que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç
que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis
que tinguis l'alegria dels dies clars
que als matins et despertin sense precipicis
que estimis molt algú sense que el necessitis
i no deixis que les ferides s'endureixin al cor que no reposin al pou de l'ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides
que viure, viure no és estar vius,
viure és l'actitud d'omplir la vida,
la vida,allò que passa quan tu rius.

Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí

Som foc

Som foc tots dos i encara crema.
Portem a dins el crit d'un món que desespera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

Som foc tots dos i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

And now where all out here tonight.
There's something burning,
there's something bright.

Si cau la nit aquí
seguirem sense pressa
cantant les nostres cançons,
explicant batalles, somiant un altre món.

Si cau la nit aquí
ballarem la tristesa
lluny dels problemes del món.
Un món que balla avui és un món millor.

Som foc tots dos i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

And now where all out here tonight.
There's something burning,
there's something bright.

Si cau la nit aquí
seguirem sense pressa
cantant les nostres cançons
explicant batalles, somiant un altre món.

Si cau la nit aquí
ballarem la tristesa
lluny dels problemes del món.
Un món que balla avui és un món millor.

Som foc tots dos i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nobles.
Cantem per provar de refer el camí dels pobles.

And now where all out here tonight.
There's something burning,
there's something bright.

Si cau la nit aquí
seguirem sense pressa
cantant les nostres cançons
explicant batalles, somiant un altre món.

Si cau la nit aquí
ballarem la tristesa
lluny dels problemes del món.
Un món que balla avui és un món millor.

You've gone away.
you've gone away.
You shooting star.
But I'll follow you out there
and I'll get to where you are.

Terra endins

Porto amb mi
el color de la terra,
un poble humil
que em va ensenyar a caminar.
Porto el crit salvatge
com la tempesta.
Terra endins
on comencen els mars.

Et dono el color ple de records i somnis.
Et dono el meu present humil, el meu ara llarg.
Em dono jo perquè em riguis i em ploris.
Perquè si vols que volem, volis.
Agafa'm amb les mans.

Vinc de lluny
on la terra dibuixa
un poble humil
fill del bosc i les valls.
Porto amb mi
els secrets de les bruixes.
Terra endins
on comencen els mars.

Salpa amb l'hivern de les valls.
Guarda la llum d'aquesta terra
fins allà on se t'emportin els anys.
Nota l'aire pel teu cos
com t'abraça i com tremola.
Guarda dins teu el fred i el foc
i quan la sentis trista no la deixis sola.

La meva veu neix de la pols dels vells camins.
Porto dins meu l'aigua del cel, el torb ferotge,
el vent i el riu.
Duc la distància que ens separa i ens apropa
sempre aquí.
Terra endins on comencen els mars.

Et recordo

T'imagino constant
a través de les nits fredes.
Et recordo constant
a través dels dies tendres.
La mà als cabells i acaronant...

Per tu viuré tot el que hauríem viscut plegats.
La teva llum es va apagar,
ja sols em queda protegir el què em vas deixar
i creure...

Que tot està per fer.
Pots anar-te'n tranquil·la, estarem bé.
Buscar i descobrir
tota la vida que deixes viu en mi.
Hem de caminar
malgrat que avui ens faci mal,
sobrevolar les pors
i mirar endavant.

Et somio constant,
aixoplugant-te de la pressa.
Et desitjo constant,
la teva flama encara encesa.
Recordo el temps al teu costat,
bocins de vida que no deixo anar mai.
La teva llum es va apagar,
ja sols em queda protegir el què em vas deixar i creure...

Que tot està per fer.
Pots anar-te'n tranquil·la, estarem bé. Buscar i descobrir
tota la vida que deixes viu en mi.
Hem de caminar
malgrat que avui ens faci mal, sobrevolar les pors
i mirar endavant.

Et trobaré a les estrelles cada nit.
Buscar i descobrir
tota la vida s'amaga ara i aquí
Hem de caminar
i buscarem un nou demà,
sobrevolar les pors
i mirar endavant.

Una lluna a l'aigua

Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.

Busco el batec de la terra,
de la teva pell amb la meva,
la vida que passa a través nostre.
Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies.

Busco la clau del teu regne amb les cançons.
Vull descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, robar-te l'aire
i tremolar tots dos com una lluna a l'aigua.

No vull veure't, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.
M'agrada perquè ets rebel, perquè balles, perquè vibres.
M'agraden els teus ulls cansats d'haver-se passat la nit entre llibres.

Jo vull llegir-te amb els dits.
Vull sentir-te la pell encesa.
Vine i arranca'm aquest plor del pit.
Vine a treure'm la roba de la tristesa.

No vull veure't, vull mirar-te.
No vull imaginar-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que sents.
No vull tenir-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.

Crema Barcelona i la lluna ens mira quan de nit delira la ciutat.

Puja la música. La sala crida.
Som una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. Crema la vida. Vine'm a buscar.

Somriurem

Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli.
Somriurem quan tot falli.
Guardo una vida a cada instant.

La rosada ha estès el seu vel fred i humit.
A poc a poc ha anat quedant buida la plaça.
Guardarem un bon record d'aquesta nit
quan sota els estels tot el poble ballava.

Que ens adormi suau la calma de l'estiu
mentre el sol desperta els cims de les muntanyes
i desplega a poc a poc tots els camins.
I per les finestres es projecta l'alba.

Hem anat veient el pas dels anys
i pels que vénen seguirem cantant.

Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli.
Somriurem quan tot falli
guardo una vida a cada instant.

Mentre caigui el sol ens banyarem al riu.
Tornarem a poc a poc fins a la casa
vorejant els camps que ens coneixen per dins,
ens han vist somiar des de petits fins ara.

Hem anat veient el pas dels anys
i pels que vénen seguirem cantant.

Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli.
Somriurem quan tot falli
guardo una vida a cada instant.

Porto carregada per tu aquesta cançó;
bales de futur que espanten les pors.
Porto carregada per tu aquesta cançó;
bales de futur, el crit dels tambors.