Memòria de les mans

Deixo anar aquesta cançó
perquè el vent la porti lluny.
Perquè apropi un tros de món
a la cala dels teus ulls.

És plena de pobles vells,
d'enyorances i records.
Perquè t'inundi el cor, com un estol d'ocells,
si un dia sents cantar-la a prop.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

Ja fa molt d'aquell estiu,
qui sap on t'ha dut el món.
Si també somrius per dins
quan fondeges els records

Si a les nits que cantes trist
el teu llit es un vaixell
resseguint els mars de la meva pell,
aixoplugant-nos de l'oblit.

Vam sortir una nit per navegar.
Vam deixar les pors en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.

Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge.
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.

I alguna nit el meu amor sapastre
clava una daga al pit
d'aquest cor malferit que mai t'aparta.
Una cançó guarda la nostra història
i quan el present dorm
sortim a navegar per la memòria.

Vam deixar les pors a prop del mar.
Vam desfer la nit en una platja.
Presos del desig: els cossos enllunats
amb el vaivé de les onades.
Resseguint la teva pell de sal,
vius com un estiu salvatge,
Presos del verí: els cossos enyorats
a la memòria de les mans.