21 d’abril 2022
Navegants
Sé que ja no em queda temps
És hora intentar-ho o perdre-ho tot
He de creuar aquest mar incert
On moren esperances i cançons
I potser no sobreviuré
Però és l'hora d'embarcar i fer el cor fort
Si em quedo no ho explicaré
Si marxo mar endins potser tampoc
Del lloc d'on vinc no em queda res
Només hi habiten foc i destrucció
I el lloc on vaig és tan incert
Com cada onada que colpeja el bot
El que serà demà no ho sé
Potser de cop naufrago o potser no
O potser caic si bufa el vent
I no hi ha un braç que em salvi de la mort
Però mai no perdré
La fe ni l'honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells
Enmig del mar em gela el fred
Tremolo cada cop que marxa el sol
I si m'adormo miro al cel
Somiant amb un nou dia on hi ha escalfor
Sé que tot és com ha de ser
Però em costa quan he vist de prop la mort
Avui respiro i sóc aquí
Potser demà s'acaba aquesta sort
Però mai no perdré
La fe ni l'honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells
I si una onada m'engoleix
I em toca respirar la sal del fons
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada