Fora dels murs

Vaig caminant pel riu de gent
però em trobe sol,
va caminant la capital
i va xafant-me la son.

El seu ritme
es clava al cos
com una forca,
una música que accelera
i em desborda.
S'han dispersat tots els meus
i sols em queden cançons.

Deixa que m'espolse
esta boira del cap
vull tornar un segon i respirar.

Para que me'n baixe d'aquest món un moment,
para per a que puga escapar del ciment.

Deixa'm rebolcar-me
en els meus racons
torne en un segon.

Fora dels murs hi ha una pluja d'estrelles,
sent la claror com renaix al meu cap.
Fora dels murs entre pedres i sendes
sonen les hores al vell campanar.

Allà on les serres em resguarden
i es perd l'asfalt entre els camins,
allà on el temps es para
i retrobe els sentits.

Batega el so,
per un moment
tot es transforma
la melodia
es fa més lenta i té més força.
S'han dispersat tots els núvols
i renaix al meu niu.

Deixa'm que m'espolse
esta boira del cap
vull tornar un segon i respirar.

Para que me'n baixe d'aquest món un moment,
para per a que puga escapar del ciment.
Deixa'm rebolcar-me
en els meus racons
torne en un segon.

Fora dels murs hi ha una pluja d'estrelles,
sent la claror com renaix al meu cap.
Fora dels murs entre pedres i sendes
sonen les hores al vell campanar.